El Cau de l'Ós Bru de Taradell

lluisdetaradell.net - des del 14 de juliol del 2004

Carta oberta d?un shuar a un inuit

Deixa un comentari

Benvolgut amic de les regions polars,

T’escric des de la selva de l’Amasones, tot just conèixer que el mantell de glaç que feia passar el teu país desapercebut s’està esqueixant. Ho faig empès per la convicció que, aquesta fatalitat, està fent surar les riqueses energètiques que el teu subsòl guarda des de temps immemorials. Tu no les valores, com no ho feia jo, però això, a ells, els és igual.

T’escric des de l’experiència de qui es creia sol al planeta, com potser t’hi sens tu ara, T’escric per informar-te del canvi sobtat que ets a punt de viure. S’apropa l’abrusadora escalfor del progrés a les terres que ningú volia. És a punt de prendre’t i transportaré vers un món nou que, ara com ara, t’hes innimaginable.

Nosaltres fa temps que suportem les maneres de fer dels pioners, dels aventurers, dels emprenedors sense escrúpuls, dels comerciants de la llum. Xitxarel•los enrampats i pagats d’ells mateixos que no s’estaran d’ocupar la terra i d’ensenyar-te que el sòl és propietat privada i objecte de consum. No saps què és el consum? No et preocupis ja ho aprendràs aviat.

Nosaltres ja vam caure sota la bota del foradador de terres. Ens hi vam barallar, els vam aterrir amb la tzantza i ens vam guanyar l’apelatiu de salvatges, de jíbaros que ens deien els nouvinguts de pell falsa! Vam resistir dues onades de conqueridors del planeta, ni els ínques ni els espanyols van ser capaços de sotmetre’ns i apropiar-se de la llar dels nostres arúnam. Segles i segles de lluita, d’aferrisada lluita, però, no van servir per allunyar el “progrés” d’aquest món tan proper i directe. El territori se’ns escola com gotes d’aigua entre les fulles de yuca i, sense abaixar els braços, contemplem el bosc podrit i trinxat, cada cop més podrit i trinxat i farcit de cintes de terra fetes amb màquines que lluiten dia sí i dia també contra la selva. La nostra sang, diune ells, és farcida de metzines químiques. Nosaltres tant sols en coneixement la malaltía.

Benvolgut inuit, si vols… oposa-t’hi tu també! Fes-ho amb totes les forces! Fes-ho amb el cor! Però recorda que en el no-món del progrés artificial manen ells i que la resistència és inútil. Perquè ells es puguin bellugar d’un lloc a un altre amb les seves closques de petroli i viure com reis entre superflua netedat bastida damunt capes i capes de petroli, tu has de morir i el teu univers… també!

Morir o adaptar-te. Nosaltres no hem perdut del tot les nostres tradicions, no hem abandonat els avantpassats, no hem deixat la lluita. Ara, però, lluitem des del sistema, des del seu terreny de joc, des del seu no món. No hi ha altra manera de defensar-nos de la seva agressivitat malaltissa. I és que si t’allunyes o t’allunyen de la terra, tant sols et resta el sender del consum. En el no-món, o consumeixes o et consumeixen! La tria és així de curta i perversa! O consumeixes o et consumeixen!

Que els arútam t’agombolin i t’acompanyin.

Aquesta entrada s'ha publicat en 09c. Camí de Chawpipacha el 7 de març de 2008 per Lluís Mauri Sellés

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.