El Cau de l'Ós Bru de Taradell

Ses Majestats els Savis d’Orient,

Enguany, seré més breu que mai. I és que amb tot això de la crisi, toca estalviar. I estalviar paraules és una manera prou digne de col·laborar ha passar el mal tràngol dels rics.
A més, el dimoni ha fugit de pet a l’Infern. Ara… Mai m’hagués pensat que l’Arcàngel Sant Gabriel seria un dandy negre. Però bé, els messies ja ho tenen això: Quan arriben, arriben, i sovint no són com un els buscava.

Bé, enfortit de nou pel Bisbetó i el seu sermó, torno a insistir amb la vella comanda de cada any: ¿Podeu repartir un bri d’amor i un molt de respecte entre les persones que han estat, que hi són i que vindran? Enguany, potser us pot ajudar el nou superheroi americà, no?

I parlant d’ell… no tindrieu pas un manual d’adaptació al nou règim mundial que sembla que porta aquest bon superheroi al sarró?

Anant a coses més mundanes, ¿com ho teniu per fer-me arribar un parell de sabates? Sí, sí, no rigueu. Vaig escàs de calçat i camino molt jo! Posats a demanar, que siguin resistents i durin força temps, com més temps millor. És que no em convenç això de gastar per gastar i posats a gastar que’l resultat s’ho valgui, ¿no?

Com ja sabeu, m’agrada fer el pallasso, però des que vaig escurçar l’amplada de la caixa i faig esport, la roba que porto m’és molt baldera. Potser en faig un grà massa de fer el còmic de robes amples. Per això, us proposo un intercanvi: Vosaltres em porteu una peça de roba més menuda i us n’emporteu una de grossa per algú que la necessiti. Us fa?

També m’agrada enfilar-me, i no parlo pas de castells aquest cop, no? Que parlo de muntanyes! I per abastar-les ben altes, diuen que necessito piolet i grampons. Com ho veieu? Val la pena que n’aneu a cercar entre els grimpaires siderals? Si voleu podeu passar per Vic, hi ha un lloc de gent amable i entesa en el tema que en tenen de totes les mides, formes i colors. Per si de cas, us deixaré les botes a puesto i així ja me’ls deixeu apamadets i tot.

Bé. Arriben les últimes voluntats:

– Tinc discos de vinil. Vosaltres segur que sabeu el que són, oi? Doncs el plat que tinc és de quan Matusalem portava bolquers i m’agradaria tenir-ne un de nou. Diuen que n’hi ha que porten un port USB. Sí, sí. Això és més modern, però em permetria escoltar els Pirates mentre baixo a ciutat tot aprofitant el pausat ritme de la Renfe.

– Posats a demanar, i vist que la gent de la Sony no té bateries noves pel meu portàtil actual, no podríeu facilitar-me l’accés a un d’aquests fòtils remenuts que es fan ara amb sistema operatiu de codi lliure?

– I ja per acabar, vosaltres que sou entesos en córrer més que el pensament, podríeu donar un cop d’ull al senyal de Guifi.net? Fa un tou de temps que el node està projectat, però no acabo de seguir el fil per accedir al meravellós món de les connexions participatives i les comunicacions digitals de proximitat.

Apa, una forta abraçada del vostre,

repelat Ós Manso de Taradell