El Cau de l'Ós Bru de Taradell

Davant les
despulles sense
cor del Princep Jordi,
el sense fronteres,
Gràcia, Barcelona

Benvolgudes i sempre benvingudes majestats,

Com ja va essent tradició, aprofito de nou la diada del Bisbetó per a enviar-vos aquesta missiva de retrobament.

Enguany no us diré si he estat bo o dolent, ja que crec que no sóc jo qui ho ha de dir, sinó aquells que són al meu voltant.

El què si que us puc dir, com a novetat més destacada i joïosa, és que pels volts del 14 de febrer vam engendrar un plançó que ara és apunt de fer el seu primer mes d’edat.

És una pubilla bonica com un raig de llum en la fosca nit dels temps que corren, un raig d’esperança que la vida ens ha donat per a superar les malvestats d’aquests moments d’incertesa.

Per això, aquest any, la carta deixa les cabòries socials, polítiques i culturals habituals, i s’endinsa pels mars embravits dels instints més animals.

Si, tal i com diuen els savis, vosaltres sou l’encarnació de la màgia, us ha sortit competència. Es diu Eva, és a dir font de vida, i és per ella que us demano que em carregueu de paciència i calma davant dels seus plors, de llums per escatir-ne el significat i, per damunt de tot, d’amor, d’incansable carinyo per a fer-la créixer conscient de llur triple condició rebel, com a dona, de classe “deudora” (ês a dir, humil, obrera, popular) i de fondes arrels interculturals (catalanes, per part de pare; i andaluses, per part de mare).

Filla de Taradell i de Triana, ella és l’únic regal que us demano: feu-la créixer doncs sana, forta, ferma i inquieta per a fer d’aquest món un espai més just. I feu-nos a nosaltres, els seus pares, dignes de la condició que la vida, a través nostre, ens ha volgut donar.

Tot això i res més és el que us demano per aquesta criatura que us veurà arribar per primer cop uns dies abans de fer els dos mesos de vida en aquesta vall on som ficats.

Amb tot el respecte i admiració d’aquest nen que ho segueix essent com a pare,

Lluís Mauri i Sellés
escriptor, lletraferit i pare