El Cau de l'Ós Bru de Taradell

Taradell, a 6 de desembre de 2007

Remitent:
L´Ós Bru de Taradell
El Cau de l’Ós Bru
08552 – Taradell

Destinatari:
SS.MM. Melcior, Gaspar i Baltasar
Palau Reial
Orient

El cel de Betlem la nit que hi arribaren
Ses Majestats els Savis

Ses Majestats els Savis d’Orient,

L’experiència m’ha ensenyat que un any en succeeix un altre i que aquest és succeït, en el seu just moment, per un tercer que, al seu temps, en porta a un de nou i, així, un darrere l’altre, s’enfilen en un infinit pilar sense anxaneta on, la vostra visita, és com el toc de gralla que anuncia un nou pis completat.

Enguany, crec que he estat una mica millor que l’any passat, tot i que n’he fetes de l’alçada d’un campanar. La mandra i la por han dominat algun dels meus actes i no he arribat ni a la meitat de les il·lusions que m’havia fixat al començar aquest nou cicle. I és que, s’està tant bé dins del conegut, que el desconegut -tot i que pot ser millor- se’t mostra misteriós i perillós, alhora. Que difícil que es fa, a vegades, la vida per qui molt vol, però no dol!

Segur que Ses Majestats ho entendran. I és que la galvana és un mal molt comú que refrena l’acció de les persones i els allunya de les seves il·lusions i desitjos. No serà que vull estirar més el braç que la màniga i demano la lluna amb les habilitats d’un bri d’herba?

Ací, a Catalunya, som dolents de natural i un xic somiatruites. En som tant de dolents que ens delim per anar a la feina, encara que haguem de fer veritables via crucis per superar els caos viaris -de ferro o de ciment- que ens imposa el pas d’un tren d’alta velocitat que, de tant córrer, ja té accidents abans de començar a circular.

Som tant dolents que no ens estem d’enfonsar governs tot posant la traveta al progrés dels kilovolts en nom d’un suposat territori que encara ens creiem nostre.

Suposo que som hereus d’Angra Mainyu. Vosaltres ja deveu saber de què us parlo, no?

Seguint la tradició iniciada tot just fa un any, torno a enviar-vos aquesta lletra en la diada de Sant Nicolau de Mira, festivitat que, conjuntament amb La Puríssima, ens permet gaudir d’un avanç de les festes de Nadal tot celebrant el patrocini que aquest sant baró té damunt quitxalla, navegants, presoners, donzelles, pelegrins, pobres, viatgers i un munt de gent més.

Pobre Bisbetó! El temps t’ha convertit en un jaio barbut, borratxo i panxut que vestit de vermell comercial passes fred a les portes de botigues i centres d’esbarjo tot rient com un babau! Qui t’ho havia de dir a tu, advocat dels pobres, que acabaries essent icona del consum!

L’esdevenir d’en Nicolau em fa insistir-vos en un present que ja us sol·licitava l’any passat i que no heu acabat de portar: Es tracta de repartir un bri d’amor i un molt de respecte entre les persones que han estat, que hi són i que vindran.

Us ho dic, perquè, si bé jo he estat mala persona, no me n’he estat de veure com la humanitat va coixa dels principis suara esmentats. Els que es diuen d’aquí falten al respecte als que venen a fer-nos companyia. Els que són d’allí, falten al respecte als que som d’aquí. Els que vivim en aquests temps florits no respectem l’espai on hauran d’encabir-s’hi els que vindran. Sembla que, com més va més, la gent ja no té veu i prefereix deixar-se colpejar per racons i raconades abans de defensar la seva dignitat com a éssers vivents.

Difícil tasca us demano de nou, per això la deixo com a única demanda rellevant en una lletra que avança tot canviant.

M’agrada llegir. I, al meu feixanc, hi ha un raconet que, des de fa uns quatre anys, espera un llum de peu que m’ajudi a perdre la vista de manera més pausada. Ai! Els ulls! Els ulls! Aquest aiguabarreig d’hipermetropia, estigmatisme i vista cansada galopant que m’ajuda a veure-les venir de lluny més del que és normal, però que no em deixa enfocar les coses quan s’apropen! Quina bella tara visual aquesta que et mostra el més enllà, però que t’amaga el més aquí!

Enguany, vaig ser a les portes de la vostra llar. Us en faig un present per a què en tingueu coneixement. En aquesta portalada de les dimensions desconegudes que és la Sierra Nevada, vaig poder comptar amb uns lleugers i impermeables pantalons, gustosament cedits per mon gran germà, el periodista ciutadà. Com ho tindríeu per a fer-me’n uns d’igual factura?

Després d’una llarga caminada, tot cavaller errant sent la crida del feixanc. I allà, en l’escalforeta del meu redós, hi tinc unes sabatilles tan atrotinades que algun dia em diran que ja no volen fer-me servei. Per aquest motiu, us demano que vetlleu pel descans dels meus peus. Les sabatilles suara esmentades venien de Farmàcia -a Calafell m’han dit que n’hi ha una de molt bona i ben regida per gent de bé-. Què us hi podríeu apropar per saber on en puc trobar?

Després de descansar, però, cal tornar a rodar. I per rodar, el millor és una càmera digital. La que tinc s’ha fet vella i el fred de les alçades li encongeix els interiors. Posats a demanar jo aniria per una Reflex, però no us feu mala sang, són massa cares i amb recollir diners per comprar-ne una algun dia ja em donaria per satisfet i ben regalat.

I de tant que he rodat, jo ja m’he ben aprimat. Així que si em porteu roba, jo us la canviaré per la que tinc ara que, de ben segur, a Ses Rodanxones Majestats els anirà millor que a mi.

Afegiu, per acabar, unes unces de salut per tots els éssers estimats que, amb el meu cor de formiga, no crec que siguin gaires. I doneu-me ànim i enginy per navegar per aquests mars descurats de la desvaloritzada vida que ens abraça a l’Occident més avançat.

Doneu-me seny per navegar vers els ports de l’arcana natura i/o les badies de la moderna cultura i ajudeu-me, si us va bé, a escollir cap a quina de les dues dirigir la nau quan vinguin maltempsades. I és que en sento tan propera fortor que hauria de pensar com posar rumb a un port segur per quan es congrií la tempesta.

Doneu també, si us va bé i ho trobeu oportú, força i coratge als valents castellers de Barcelona. Doneu-los-hi per mantenir allò que, amb tant d’esforç, han recuperat enguany! Feu-los mereixedors de la categoria de nou estadis amb la força, l’equilibri, el valor, el seny i l’empenta que han demostrat en l’any que clou. Jo, miraré de posar-hi algun granet de sorra, però és tant lluny la capital!

I si voleu, ja sabeu: porteu-me carbó ensucrat i deixeu-vos de presents, que a d’altres faran més contents,

El pelut Ós Bru de Taradell