El Cau de l'Ós Bru de Taradell

lluisdetaradell.net - des del 14 de juliol del 2004

Camins de Vilajoliu

Deixa un comentari

Els somnis són com són i venen com venen. Aixó sí, sempre conserven aquell afinat fil que els uneix amb la realitat quotidiana. Crec que pots coneixer ja que un dels mitjans més habituals per moure’m pel món és el tren. Doncs bé. Aquí pots llegir-hi un d’aquests curiosos somnis que de tant en tant tenim i que, sense una motivació aparent, en llevar-nos mantenim fermament aferrats en la memòria. Vols coneixer els camins de Vilajoliu?

Un senyor uniformat em desperta al tren estant, darrera seu i parlant amb d’altres passatgers n’hi ha un parell més que demanen els bitllets. Un control rutinari és el meu primer pensament. Trec la cartera, el targeter dels castellers i el meu abonament m’apareix entre els dits.

– On aneu, mestre?
– A l’Estació de Balenyà.
– Us heu equivocat de tren, doncs, haureu de baixar a la propera estació i desfer el camí vers Barcelona.

Casun…. ja l’he feta bona, amb les ganes que tinc d’arribar a casa!

L’estació que s’acosta és espaiosa, tot i que el poble que l’enmarca és petit i acollidor, amb cases de pedra antiga i una esglèsia que Déu n’hi dó. Baixo a l’andana i alço els ulls per mirar quina és aqueixa contrada. "Vilajoliu" diu el cartell. La desconec, però el nom m`agrada i m’endinso al bar de l’Estació on veig que es tracta de la parada immediatament anterior a Vilafranca -la del Penedès, és clar- de seguit vindrà Terrassa i més enllà precedida per una corrua de poblacions, la ciutat de Manresa….

Tot prenent un suc de lletra, els altaveus anuncien el pas del proper tren. Un tren experimental fill de l’enginy català, un comboi que circula a uns mil·límetres de la via i que revolucionarà els transports ferroviaris a casa nostra. Empès doncs per la curiositat surto a l’andana deserta. Tinc la sensació que fins i tot la vila ha crescut una mica, com si l’orgull de tastar el vehicle aixampli la terra propera. De la direcció de Manresa, doncs, arriba un gegantí autobús de dos pisos a l’estil anglès que sura damunt la via en silenci. De cop, una desconeguda gernació aplaudeix i vitoreja el maquinista que del comboi estant saluda animadament l’estació buida.

Aquesta entrada s'ha publicat en 04. Renfing el 29 d'abril de 2005 per Lluís Mauri Sellés

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.