El Cau de l'Ós Bru de Taradell

lluisdetaradell.net - des del 14 de juliol del 2004

#Calders 2012 – La sort del caçador i les seves amistats

Deixa un comentari

Aquest és un relat amb moltes parts. Algunes de tan fosques i ocultes que, endormiscades al fons de l’inconscient, no crec que hi surtin pas. No se sap mai però, car això dels relats memorialístiques a vegades sorprèn fins i tot al seu propi autor. Deixem, però, els preàmbuls i llancem-nos a la piscina d’aquest conte de contes on el caçador es veu sorprès pels designis de les amistats.

En Pere Calders – com a obra, no pas com a persona – me’l van presentar a l’escola, allà als Jesuïtes del Clot. No recordo els anys que tenia, però si que, de totes les lectures que em van fer llegir, aquella Invasió súbtil se’m va arrapar en un replec del cervell i no s’hi ha desenganyat mai més.

Amb el temps la Invasió subtil i altres narracions em va obrir un món d’autors localment universals que, en aquells anys, intentaven reivindicar els de la colla que llegien en català. Estirant Calders vaig arribar a en Tísner, a en Sales, a la Rodoreda, al Grup de Sabadell, fins i tot, a en Boris Vian i algun que altre autor que, en les hores més adolescents de la meva vida, em feien volar pels aires, sense moure el cul de la cadira del pupitre, de l’habitació o d’algun bar de prop de l’Escola on estudiava i feia allò que, ara no sé si també, en diem campana.

Anys a venir, quan els diners no anaven tan escassos, vaig començar a cercar primeres edicions dels meus herois de ploma i lletra, obres que jeien entotsolades en llibreries de vell, però que no eren comptades com a veritables joies de col·leccionista confessat.

Vaig batejar aquest hobby amb el nom de “cacera narrativa”, arrel del magnífic La suerte del cazador que en Javier Fernández de Castro, un dels homes d’en Barral, va incloure al cant coral barceloní dirigit per la Rosa Regàs sota l’encertat nom de Barcelona, un dia.

Encara avui recordo aquell assolellat dissabte. La plaça Major de Vic era un vital cafarnaüm de parades i paradetes, d’intercanvis i compra – vendes, de passavolants i osonencs a la cerca d’alguna menja o d’alguna ganga. Al centre, les parades de roba i les gitanes cantant les excel·lències de les ofertes de les seves peces de roba migrada. Sota els porxos, els colrats pagesos amb les seves fruites, les seves verdures, els seus bolets i el seu aviram. Algunes parades de vell i, tocant al Merma, aquell bosc excels d’atractius llibres que en Costa hi ha parat sempre amb l’amor i la traça del seu excels local del carrer Sant Sadurní, un d’aquests envitricollats racons del Casc Antic de la Ciutat dels Pans de Pessic.

Aquell dia, en Costa em tenia preparats quatre dels cinc volums de les Obres Completes d’en Pere Calders que, en la meva dècada més caldersiana , la que mena del 1984 al 1992, van publicar des d’Edicions62 i que, qüestions de mercat manen, són descatalogades ja.

L’alegria del moment va esdevenir ja llavors un designi, una quimera: completar les Obres Completes amb el volum 3, el del 1987, el de la Invasió súbtil que em va introduir l’excels manà del diví Calders.

D’això, d’aquest fet, ja en deu fer una dotzena ben bona d’anys. Anys de voltar pel Mercat de Sant Antoni, pels Encants Vells de les Glòries Catalanes, pel Mercat de Vic, per llibreries de vell del carrer Aribau, de Portaferrissa, de… Fins i tot, havia estat a l’aguait de les millors pàgines de col·leccionistes que hi ha a Internet, però la peça se’m feia escàpola. Vaig arribar a creure-la tan invisible com si l’haguessin introduït en la quarta dimensió d’en Ramires- Guardunha i Coscolla.

Però vet aquí, que un bon dia, el jorn més inesperat, dos amics celebren el seu aniversari plegats i jo, innocent, accepto la invitació i me’n vaig cap a les vores de Gràcia. Allà, al Via Fora!, ambdós sagals, amb la connivència d’una deessa feta carn, em tenen preparat un subtil parany en forma de paquet postal amb la meva adreça posada.

En obrir-lo, desapareixen convidats, cambrers, aliments i local. Només aquell llibre retornat de la dimensió desconeguda, la d’en Ramires, se’m mostra a l’astorat esguard amb la subtilesa de les meretrius de bordell i casa de barrets. És la sort del caçador, del caçador que té amics imperdibles capaços de trobar un objecte, per mi, tan preuat.

Si bé la pau de la meva ànima, és completa; el misteri no es resolt en aquest punt però. I el fil per seguir el misteri em surt dels punts de llibre que el regal porta apariats. I és que, l’introbable llibre, amatent dins d’un magatzem tancat, esperava la mà amiga que el rescates de l’ingust oblit. I aquesta fou la dels meus amics, que se’l van trobar per Internet.

Coincidències sibil·lines, dos dies més tard el fat vol que anéssim a celebrar els 32 mesos de convivència amb la dona especial al Can Kenji, un espectacular restaurant de cuina japonesa amb tocs mediterranis, que em retorna de nou les subtils aromes caldersianes. I no només pel relat que em va seduir en els primers anys de la meva joventut – el de la invasió subtil japonesa-, sinó perquè, des de la finestra d’aquest local, puc llegir un cartell ben bonic que m’anuncia Llibres del Mirall, un mirall rere el qual descansava el volum de les Obres Completes que ara viu feliç amb els seus antics companys de viatge.

Aquesta entrada s'ha publicat en 01e. #Calders2012 el 20 de juliol de 2012 per Lluís Mauri Sellés

  1. ..si desitges alguna cosa amb prou intensitat, l’Univers sencer conspira per tal que acabis fent-lo realitat..

    ..I si a més, cultives les amistats tal com ho fas, acabes recollint tal com abans has sembrat..

    ..No hi ha millor plaer, que el desig d’un bon amic aconseguir satisfer..

    Una abraçada, amic!!

    Carles 

Respon a Carles Marc Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.