El Cau de l'Ós Bru de Taradell

lluisdetaradell.net - des del 14 de juliol del 2004

Busco pis… de lloguer… a Gràcia

Deixa un comentari

En tornar de vacances, i amb la criatura estirant braços i cames per a no encarcarar-se i aprendre a sortir de l’ou, la muller i un servidor ens hem entestat en canviar el nostre niuet estret per una vivenda un xic més galdosa.

Per això, ja fa un parell de setmanes que ens hem endinsat en el bonic món de la recerca de pisos de lloguer a ciutat, a Barcelona per dir-ne el nom. I ja per concretar del tot: a Gràcia, barri mític, carrers amples a les bandes i estrets a l’entremig i un sabor que ens agrada prou a tots dos, malgrat ser-ne tan forasters com el Príncep que descansa als Josepets.

Els busquem d’una mensualitat un xic inferior a l’actual, però amb tres o quatre habitacions, ascensor per pujar el cotxet i les andròmines, i calefacció perquè la nena no se’ns constipi a les primeres de canvi. Fàcil, no? Els lloguers han baixat i sembla que tothom fugi dels barris d’aquest Districte per anar ves a saber on: Hi ha cartells per tot arreu. tu!

Nosaltres com que som moderns i no ens agrada perdre el temps, ens hem aficionat a la pesca de pisos per Internet. De pàgines, n’hi ha un tou. I a totes hi ha els pisos graciosos o graciencs que, en això de les nomenclatures, nosaltres no hi entrarem, tot i que la primera ens fa més gràcia.

Ara bé, una cosa és el que et diuen i una altra, el què veus: Hi ha pisos de 80 metres quadrats on et fa la sensació que el metre ha migrat força des que el van fixar. D’altres, on una habitació és, com a molt, per a posar-hi un llit de peu, ja que ajagut no hi cap. N’hi ha que tenen habitacions dobles, on la paraula doble deu voler dir que han doblat l’habitació pel mig i només te n’ensenyen la meitat. N’hi ha on una habitació té l’accés des de la cuina o, encara millor, hi ha cuines que farien les delícies dels arqueòlegs que, dins del forn, podrien redescobrir la vida dels seus habitants des dels temps del Noviciat que va parir el barri de Gràcia.

N’hem trobat un amb una andròmina dels temps de l’avi Pepet que, no vam acabar de tocar, per si feia un pet! – el comercial, amb cara circumspecte, ens digué que era la caldera de la calefacció, tot i que, amb la ronya, era difícil d’escatir-ne les formes -. N’hem trobar amb habitacions de porta misteriosa que dóna a un espai indefinit on, aparentment, s’hi hauria de fer la bugada, però que encara conserva el llard de la fabricació dels arcans sabons.

I no entro encara en les escales: estretes, amples, llargues, de dues o tres portes que n’asseguren un difícil accés, amb ascensors claustrofòbics o amb més paranys que una comissaria de policia o una seu consular. Fins i tot un, on l’ascensor només puja les persones, però no les deixa baixar avall!

I arribem, ja per acabar, a les condicions: des dels habituals un o dos mesos de fiança al cas d’un pis amb una fiança inicial de mig any més els honoraris dels gestors de la cosa i algun altre cost que es mirarà més endavant, segons nòmines i contractes… I encara que no truquen a Hisenda o et porten de pet al calabós per morós abans de començar!

Àrdua feina la del llogater que vol un pis en condicions!

Ara bé, l’experiència s’ho val, si més no per algú que de tot en fa un escrit que espero que us hagi agradat.


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.