El Cau de l'Ós Bru de Taradell

Passant pel Circuit de Catalunya, el só dels potents motors s’escola dins del tren i desperta la bella companya de viatge que, ulls mig clucs encara, lluca manyagament en direcció l’impenetrable circ modern. La música de la luxosa ferralla ja no ens abandona fins l’estació d’un Granollers septentrional, obrer i ponentí.

El tren es buida.

Toca esperar.

Esperar en companyia del somort zumzeig del bestiari post-modern. El bel d’un xai esporuguit respon la continuada monotonia de l’eixordador eixam que, de lluny encara, destorba la clàssica parsimònia dels combois
vuitcentistes, llurs andanes i vials i la gent que els vetlla.