El Cau de l'Ós Bru de Taradell

lluisdetaradell.net - des del 14 de juliol del 2004

Baixant al Mercat del Ram

Deixa un comentari
Baixant al Mercat del Ram
una faixa, una faixa

Baixant al Mercat del Ram
una faixa caminant

 

 

 

 

 

Xiulant la dolça tonada de barcelonines reminicències, el casteller taradellenc avança pagès enllà per anar al cap de comarca.

És diumenge de rams i, a Vic, hi ha festa grossa. Els Sagals, d’aniversari, fan de la Plaça Major el seu gran escenari.

Can Llebre, Can Rossend, La Madriguera, Can Puntí, Tarres, el Genís, el Viver d’en Tortades
i ja som ben bé a Vic. Per La Calla, molta història, assaboreixo el
pont vell i em planto a les Adoberies. Quatre passes més i ja soc
envoltat de vigatans endiumengats.

Mercat
del Ram, orgull d’Osona. Retrobament vermell en terra taronja. Sagals,
Minyons i els companys de Barcelona fem una actuació ben bona. Castells
de set d’alta gamma i el 4 de 8 Minyó… bé han de marcat la diferència
del G-4, no?

Fa gràcia actuar prop de
casa quan un viu a Taradell! Però més en far sentir la musculatura
tensa quan es pren la cuixa del segon. Regular les forces, notar les
necessitats de qui puja en espatlles alienes, mig emprenyar-se quan el
company et demana que apretis o deixis. Mig emprenyar-se amb un mateix per no haver estat capaç de sintonitzar prou amb les necessitats del segon de torn!

Fas
i desfas en companyia i et sents bé formant part d’una colla que
treballa per mostrar el somriure de la canalla saludant des del cim
d’un quatre, d’una agulla, d’un cinc o de…

Els castells
aixecats per sota són una altra història. La pinya substitueix amb
força l’agilitat del tronc. L’atenció es magnífica i, encara que quedi
un bunyol, salvar un castell com aquest, notar la tensió dels braços,
l’esquena i les cames en les pujades finals és tot un regal de
gimnàstica i d’esforç.

Les sensacions
d’una actuació semblen magnificar-se quan hom hi arriba caminant. Vells
camins de pagès del tros de casa. La terra que hom trepitja li doni
forces per feinejar. Els ànims s’omplen amb el cant dels ocells, la
bellesa dels primers gallarets, la suavitat dels globus dansaires, la
força de construccions centenàries, la fragilitat dels terrers, el misteri de la boira…

Després,
a plaça, et fas el murri amb uns, saludes d’altres, parles i mires i
observes i… , de tant en tant, poses cara de taujà i somrius o
t’entotsoles, però gaudeixes de la bona companyia d’una colla que
recordes i encara vius.

Més tard, en acabar la festa, tornes a casa i escrius. Escrius quatre notes, destil·les sentiments, alambiques sensacions, mostres emocions i converteixes els castells en un enfilall de raons.


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.