El Cau de l'Ós Bru de Taradell

Surto de vila i m’endinso al Vivet. És dissabte i hi ha un xic de tràfec industrial.

Passat el Polígon, em trobo una Plana de la Madriguera endormiscada encara i, un xic enllà, la postal d’un mas, d’accés bell i senyorial, que és privilegiat mirador de la Plana. 

L’Osona que m’enamora és la que, avui, em permet baixar a Fira, tot xino-xano i sense presses. Baixar-hi tot olorant flors, aixecant papallones, mirant el Pirineu nevat i l’encimbellat Sant Sebastià just davant la serra d’Ensija, i ullant un cel clapejat de globus aerostàtics. I tot ben regat amb el brogit de la ciutat, i el cant proper dels ocells de la contrada.

Esgüells de porcs dins la granja d’un mas. Camps verds i ufanosos que fan de porta a la multicultural capital. Vic, quan hom hi entra per l’antic camí de Taradell, és capital de mil llengües, mil llengües de treballadors cridats per una ciutat d’arts i oficis, de fires i mercats, de feina i bona vida.

Arribat, doncs, a ciutat, Faig un cafè, sense gotes, i em deixo portar per les converses dels jaios que m’envolten, mentre fullejo un diari d’actualitat. Quanta saviesa en poc espai! I no ho dic pas pel diari, massa convencional, sinó per l’experiència destil·lada per les llengües dels meu veïns.

Passada la classe magistral, deixo el bar per entaforar-me al Recinte Firal. El Sucre acull avui la Fira de la Tecnologia de l’eWeek de Vic: el Play.

El PLay és un espai farcit d’stands d’empreses i associacions de la comarca, que tenen en la tecnologia i el seu ús, el futur més present. Bits i neurones circulen per un recinte curull de persones.

No fa massa llegia que les persones creatives són capaces de sentir sentiments contradictoris a la vegada: ser responsables i irresponsables, intel·ligents i ingenus, fantasiosos i realistes, …

Si això fos cert, i el llibre estava massa ben documentat per no creure-s’ho, i, si  transcendís les persones per atènyer les comarques, Osona seria creativitat en estat pur. No! Creativitat, no! Imaginació! Que és aquell estat que va més enllà de la creativitat per maridar mecatrònica amb robòtica i retroinformàtica amb electromúsica. Brins tots, d’un futur present en ple desenvolupament.

Com futur present és el taller de blocs dels inquiets osonosfèrics o els cinc anys de desenvolupament d’una Guifi.net que no para de plantejar nous reptes de present. Nous reptes per anar teixint una xarxa a l’abast de tothom i amb voluntat de creixement econòmic, tecnològic i social. Per mostra, un botó: el tall de fibra òptica que fa ballar entre els seus dits en Ramon Roca . Glups! Quina por! Güiferos a la giga! (:-D)

En moments de crisi, és bo de veure com, a Osona, es practica la política del bon hortolà: vinclar l’esquena amb tarannà constant i pacient, anar-s’ho mirant amb la punta a flor de llavi i anar criant durícies en mans humils.

Sembla que, aquesta manera de fer, va donant fruit. Un fruit del qual en fruim tots. Perquè, a Osona, aquest fruit viu al ritme pausat del savi pagès que tan pot ser al mas, com al bar, com al Sucre, admirant un futur ben present. I que ho fa tot, amb l’enteniment del sentir modest, del sentir pagés, del sentir de peus a terra i ulls brillants. I és així, com es va teixint un futur sembrat pels veïns. Un futur que, paraula de Ramon i Jordi, començarem a filar, conjuntament, veïns i administracions, tot aprofitant un paraigüa força gegant.

Tota una fita! Si, senyor!

Tota una fita per a la inclusió! Una fita que és repte. Repte i ferm fonament per seguir creixent amb el magí d’una comarca que, aquí sí, està sabent encaixar les peces d’un futur ben present i força allunyat dels aires del cel.

Com deia aquell bon avi, “sapiguem fer-nos dignes” d’aquesta oportunitat que ens estem donant …

… amb la paciència del jazz de sabor vigatà!