El Cau de l'Ós Bru de Taradell

Avui que fas vuit mesos,
sóc dalt del tren altra volta.

Ho havia fet manta vegades,
però ara, avui, aquí,
em sento orb de baldufona
aimada.

Jo, que havia gaudit tant
d’aquest viatge.
Jo, que cofoi deixava la llar
de matinada.

Avui, que fas vuit mesos,
m’ha costat deixar-te
al llit. La son que no has tingut
de nit, t’ha trobat en llevar-me.

Sol, dalt del tren, enyoro
els ulls desperts
que tot s’ho miren.

Sol, dalt del tren, cerco
el rialler somriure
que il·lumina el món.

Un desig em salta de l’ànima:
Que siguin les cinc,
que siguin les cinc,
per a casa trobar-te.