El Cau de l'Ós Bru de Taradell

lluisdetaradell.net - des del 14 de juliol del 2004

Avui faig cinc anys a Vila

Deixa un comentari

“L’ós bru de Taradell, entre la flora de la Plana i la fauna de la Societat del Coneixement”

Pere Quark, prosa quàntica

Avui és dia d’aniversari, d’aniversari d’aquest bloc. De fet, i deixeu-me que m’en vanti un xic, no sóc pas nou en aixó de la web. I és que, car sóc home, penso, discrepo, critico, investigo i dubto.

 

De petit, escrivia partits de futbol. D’infant, poesies d’amor. D’adolescent, històries urbanes i surrealistes. I, ja de més granadet, vaig descobir la Internet.

Debia ser cap a l’any 95 ó 96, quan, cansat de jugar amb PCs, no entendre-hi ni un bit i navegar per la incipient world wide web, vaig fer-me el ferm propòsit de començar a piular com un cibernauta actiu més.

Després de donar voltes per les pistes de la informació, vaig decidir enrolar-me en un galiot digital que, ancorat a les platges de Donosti, feia les delicies dels tafaners sense possibles, com un servidor en aquells temps.

D’aquell primer camastre a la bodega d’un galiot, encara pots heuren presència, en una eina memorística, que ajuda a fer història de la cosa digital.

Aquella aventureta, que va durar força anys, va acabar quan, les sirenes de l’ADSL, em van seduir i em van oferir les platges de la seva meravellosa illa. Per aprofitar un servei afegit, vaig mudar-me de lloc i vaig fer llar a la illa telefonica. El nom del mas digital: Can Pepitu.

L’esclat de la renovellada xarxa social em va portar de nou a la mar d’Internet i, sense deixar la llar de l’illa, va portar-me a d’altres ports i d’altres platges.

Llogant-me de bracer digital vaig anar rodant món virtual fins arribar a les portes d’una Vila que no em va desagradar. I és que, la brama que hi sentia dels primers vilatans, em va captivar prou com per, bitllo-bitllo -però no gaire-, apuntar-m-hi i fer nou cau.

Tal dia com avui, però, de ja fa cinc anys, llenço quatre missatges des de la llar d’en Partal. Curiosa coincidència, la del meu bateig blocaire amb la data assenyalada d’una alliberació ben sonada.

Així és com, en aquesta jornada, i sense oblidar els principis, m’estintolo del mastil de coberta i em miro el Cau de lluny:

768 petjades totals
>> 154 petjades per any
>>>> 1 petjada cada 2 dies i mig…

La + antiga: http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/1754

La + llegida: http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/22422

La + bonica: Potser aquesta dels cinc anys, no?


  1. Et felicito no només per aquests cinc anys, no. M’encanta llegir les teves històries que més sanotes no poden ser.
    I home! Arribar als cinc ja és bonic, ja! però en tens molts de molt bonics.
    Felicitats!
    Anna

  2. La més bonica aquesta la dels cinc anys !  iestem contents, molt contents de poder continuar llegints els teus apunts i benvinguda l’alliberació ben sonada !
    Felicitats ós bru ….. 

  3. Felecitats per l’aniversari.
    De tu vaig aprendre que era això dels blocs.
    D’aquí en va sortir El nou diari de l’estació, que el tres de juliol ja va fer tres anys.
    A la primera entrada hi ha un comentari teu on dius:

    Benvingut a la dimensió desconeguda.

    (;-D)

    3 / juliol / 2007 18:57

    Ja l’anem coneixent oi ?

     

     

Respon a Anònim Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.