Avui fa dos anys i amb la il·lusió del primer dia!
Deixa un comentariAvui fa dos anys que vaig caure de quatre grapes en la proposta d’en Vicent Partal i la gent de Vilaweb i no me’n penedeixo.
Tal dia com avui de l’any 2004 començava a escriure per perfilar de la millor manera possible un esbós prou reeixit de la manera de veure el meu poble, la meva vida, les meves sortides i alguna coseta més. El primer que vaig fer en començar a escriure fou donar la benvinguda als visitants del Cau, mostrant un nu gairebé integral de la meva persona.
D’això ja fa 2 anys, un bienni on he fet 222 petjades voltant dins del Cau. Eps! No és pas fet expressament, eh! Aquest arrodoniment de dosos és pura coincidència animal. Estic força content. Tinc més d’un centenar d’amics desconeguts que llegeixen articles del Cau diàriament. Déu n’hi dó, no?
De la intenció personal de desar quatre apunts sobre la vila he passat a acolorir el Cau amb temes diversos. Ha estat així com m’he vist sorprès per l’interès que han despertat els articles que destilen política. Suposo que això és cosa d’en Saül, d’en Josep Maria, d’en Pau, d’en Jordi, d’Osona.com i de les referències i enllaços d’altres que han cregut oportú teixir xarxa amb la llar de l’ós bru.
Una altre grup d’enllaços que ha despertat força l’atenció dels navegants ha estat el de les caminades. Fa gràcia saber que un cosí et troba en un cercador quan està a la caça i captura de nous camins a fer pel Montseny. Si més no, penses que potser hi ha d’altre gent que s’ha interessat per aquest massís arrel de quatre mots enfilats en alguna petjada muntanyenca.
El Cau m’ha servit també per què ma germana pugui saber el meu estat d’ànim i seguir-me la petja des de la seva llar vora el mar. I és que són tant curts 120 quilòmetres quan Internet es posa p’en mig!
Bé. Me’n vaig a agafar quatre fruits secs, omplir la cantimplora d’aigua i posar alguna cosota a la motxilla, que que demà vull apropar-me a un dels cims – escola de l’excursionisme català. Si més no, crec que va ser el meu primer dos mil. Allà, entre Pardines i Bruguera. A una horeta escasa de Taradell. Suposo que us faré quatre apunts d’aquesta pujada i de la que vaig fer en una altra vida, més jove, innocent i inconscient.
Gràcies per llegir-me i, si se’t fa avinent, ens seguim trobant dins del Cau d’aquest ós bru muntanyenc i cada cop menys solitari.
I si m’ho permets també em felicito per poder llegir-te.
Endavant les hacs!
Moltes felicitats per aquests dos anys de treball! Ànims per continuar!
M’havia deixat als fidels Enrics. Borràs, el polític; i Faura, el rei de la muntanya. Disculpeu per l’oblit, però dubto que hi hagi algú que em visiti i que no sàpiga arriba a "El Llamp" i "Muntanya", els vostres imprescindibles blocs.
(;-D)
L’enhorabona!
L’enhorabona, també, per haver lograt despertar interés amb tant regularitat.
Que en siguin molts més!