El Cau de l'Ós Bru de Taradell

Si llegeixes aquest bloc, deu ser perquè navegues per Internet. I, si navegues per Internet, segur que has sentit a parlar del Twitter.

Potser només en saps el nom i que n’hi ha que no paren d’utilitzar-lo. Si tens un xic de cor, hauras llegit que és en la base de les revoltes als països àrabs. I, si ets un pèl agosarat, deus haver-hi obert un compte i, potser, hauràs començat a seguir els refilets (twitters) d’alguns dels usuaris més actius.

Si ha estat la teva primera incursió, i ets de mena pacífica, n’hauràs sortit amb el cap com un timbal i sense entendre-hi massa res. L’experiència t’haurà semblat com estar enmig d’aquests mercats que sovintegen a l’Àfrica on tot són veus sense sentit i en llengua estranya.

Ara bé, si hi tornes a entrar i comences a veure el format dels refilets de la gent que hi passa, et faràs a la idea de com funciona i, qui sap, si començaràs a refilar. Quan ho facis –tot utilitzant mencions (@) i referències (#), veuràs com anirà creixent el teu nombre de seguidors (eps! No et creguis el rei de Roma, eh! Que els seguidors simplement són gent que t’escolta com tu n’escoltes d’altres). I així, piulant i escoltant els refilets dels altres, aniràs generant una comunitat de gent amb qui tens alguna coseta en comú.

Jo, però, el que vull ara és fer un capmàs d’aquells que escolten els meus refilets d’oreneta discreta. I la primera sorpresa en fer-lo és que, tot i que la majoria refilen en català, en tinc que ho fan en castellà, anglès, italià i, fins i tot un que ho fa en hassanyia. Eps! Aquest té trampa perquè és un dels àngels que ens vam trobar per Mauritània. La resta són veritable nòmades mentals que, com em passa a mi, utilitzen qualsevol eina de traducció (el difusor del sistema operatiu que utilitzo el porta de sèrie) per a poder escoltar refilets d’arreu del món.

Seguint amb el capmàs, se m’ha ocorregut d’estabular-los i el resultat és que m’escolten 12 bons periodistes; 16 activistes socials, comunitaris, locals o com se’ls vulgui titllar; 33 emprenedors, algun d’ells compulsius, d’altres ferrenys al seu projecte i encara un altre grup de ben atrinxerat rere la imatge del seu negoci; 21 polítics, majoritàriament d’ajuntaments i àmbits locals, però també algun diputat i d’instàncies un xic més elevades; 6 barcelonins amb els que m’he creuat pel carrer i he anat a fer un cafè o coses molt més properes i entranyables; 11 taradellencs i taradallenques, que he volgut separar del grup anterior, però que crec que, d’alguna manera, puc considerar amics, coneguts o saludats;  i, finalment, en tinc 6 que no han sortit de l’ou, que no diuen ni piu i que, entre tu i jo, crec que em van prendre a mi com podien prendre qualsevol altre. 

Periodistes, activistes, emprenedors, polítics, barcelonins, taradallencs i que no han sortit de l’ou… Crec que, coneixent els que m’escolten, em conec un xic més a mi mateix.