El Cau de l'Ós Bru de Taradell

Ara ja són dos quarts d’onze de la nit i la màgia viatja en fumerola per davant del finestral d’aquest balconet que m’ha fet viure el Poblenou com si encara en fos veí.

Avui s’acaba la Festa Major i els focs d’artifici s’han alçat per damunt les taulades de la ciutat per saltironar alegres davant dels meus ulls.

A la dreta, les torres de la Vila Olímpica, a l’esquerra, la Sagrada Família i la Torre Agbar com a contrapunt i, un xic més enllà, el reflex dels focs a les parets del Me, just damunt del Dispensari on em duien de menut.

Si divendres renovava amistats al Menjador del Centre, avui m’ha tornat a seduir un barri que, com Barcelona mateixa, em té embruixat. I és que, com més me n’allunyi, més troba la oportunitat de trobar-me i lligar-me amb llurs embruixadores arts.

Bonic castell de focs alçat per damunt dels caps d’amics, coneguts i saludats. Bells focs que, alçant-se en la fosca, han vingut a saludar aquest vell poblenoví atabalat.