El Cau de l'Ós Bru de Taradell

Dissabte, 8 de la tarda. En un lloc de les graderies del Velodrome de Marsella, un grupet de catalanets es deixen embolcallar per la màgia negre dels All Blacks. Avui és 28 de novembre de 2009, una data per recordar.

Falten encara 45 minuts pel partit, però ja portem un parell d’horetes
llargues tombant pels volts de l’estadi. L’ambient a fora és tranquil.
De tant en tant, un allez les bleus trenca la moderada parla que
s’escolta. Passa un panxut cerveser, vestit de negre i amb una gran
bandera dels all blacks. Ens el mirem i canviem a un grupet de sagals
am perruques tricolors. Arreu, kebabs i cerveses, de tant en tant algun
americaine.

Quan falta una hora per l’inici del matx, entrem a l’estadi. Per les
pantalles, imatges del públic. A peu de carrer, els privilegiats de
Marsella fan el got al costat mateix d’un grup de kiwies somrients.

Falten 15 minuts per començar el matx. Entra l’orquestra dels bombers
de Marsella i, tot just arribar al centre del camp, un esclat de joia
trenca l’espai: Les dues esquadres surten al terreny de joc. És l’hora
dels himnes, és l’hora de França.

La marsellesa a Marsella retrona am força i fa posar pell de gallina,
accelera la sensibilitat i, segons com, et porta l’aroma dels
maquisards de tots els temps, dels lluitadors de llibertats.

Després, arriba el somni: ara ja he viscut la haka en directe com un
all black més. 39 anys esperant el moment i, per fi, he pogut gaudir
del ball dels balls dels maoríes.

Tot un espectacle que un lionais guarda en só i imatges:

Després, França desapareix i és l’electricitat dels Carter, McCow,
Siviviatu i companyia els que es menjen el gall farcit i s’emporten un
partit d’aquells que fan afició. La màgia maorí mereix el reconeixement
dels blaus i l’allez les bleus, s’acaba convertint en un allez all
black, tot i que avui la samarra sigui blanca com la neu.

La màgia del matx es resumeix en quatre imatges:

La vitalitat de les graderies amb un tou de records i paraules. Per
postres, un resultat curió: 12 a 39, com 39 són els anys que un
servidor ha esperat per poder gaudir de l’equip més elèctric, de la
gran selecció, dels Muliaina, Smith, Nonu, McAlister, Sivivatu, Carter,
Cowan, McCow, Read, Kaino, Thorn, Tialata i companyia.

Trajecte Barcelona – Marsella en cotxe, 5 horetes; cervesa dins l’estadi, 3 euros; entrada a l’estadi, 25 euros; viure els all blacks, no té preu.