El Cau de l'Ós Bru de Taradell

 Tot de mi
perquè no ho prens tot de mi

La primera vegada que vaig sentir el xiuxiueig d’aquests mots, eren penjats en les cordes de les guitarres d’en Fornells i en Ferrone. Com podia ser d’una altra manera? Com podia entrar en aquest món sinó era de la mà dels Pirates de la Costa?

Després van venir les velles gravacions remasteritzades d’en Charlie Parker, d’en Louis Armstrong, d’en Django Reinhardt, dels imperdibles Krokodillos, i de tants i tants d’altres cors llunàtics i eixelebrats, d’ara i abans.

Possiblement, All of me, sempre que ho pronuncio em surt la rogallosa veu d’en Ferrone pels plecs dels records que guardo en la ment, …

Deia que, possiblement, All of me, sigui el plany més versionat de la història de la música. Un plany sorgit del fons del cor d’un infeliç llop que udola després de trobar-se perdut en la profunda tempesta d’una desfeta.

Dissabte passat, quan, a la Jazz Cava de Vic, en Jerôme s’estrenava a Catalunya, va fer-ne una versió xiulada, realment exquisida i encisadora. Una mostra més del do natural d’aquest chansonnier de luxe.

Ja us vaig parlar d’un Jerôme, oi? Potser no és tant americà com el pintava fa uns dies, potser és un xic més francès. Potser ja no és de Nova Orleans, potser és afincat a Camprodon o, qui sap?, en algun altre lloc del món. És igual, el seu All of me és una glopada de record sorgida d’una sensibilitat que esparvera.

Una glopada de passat i de present en un d’aquests productes escènics que val la pena de seguir i de veure. Una enginyosa idea d’aquest Rat Pack modern i nostrat que s’aplega en el Lisboa Zentral Cafè. Tot un descobriment, tot un luxe per qui es treu les capes de vergonya i s’apropa al col·lectiu.

Però ara deixo en Jerôme a l’escenari, car m’interessa l’All of me i no en tinc cap gravació seva per aquí.

Et deixo, doncs, amb una altra versió, la versió de la mainada d’en Django. Gaudeix d’un dels grans himnes de pirates, gitanos, mariners, faranduleros, gent de món, …. en definitiva, d’un dels himnes dels galifardeus de mans fines i cor llunàtic:

Per què…

… Tot de mi
ho vas prendre tot de mi

que no ho veus
ara no tinc destí

Els meus llavis
podria perdre

Els meus braços
podria perdre

El teu adéu, va fer plorar els meus ulls
Com puc estimar, estimar sense tu.

Et vas endur els trossos del que era el meu cor
i ho vas prendre tot de mi!!!!