Albades de divendres
Deixa un comentariSi la setmana laboral ha estat profitosa, els divendres intento fer el salt a la fosca i em llevo amb les primeres clarors del matí. És en aquest moment del dia, l’instant ideal en el que gaudeixo a balquena amb l’aeri concert dels ocells que, tot just alçats del niu, saluden el nou jorn des de les taulades veïnes i la propera boscúria.
La llum, que la resta de dies m’és prohibida fins més enllà de Granollers, dóna una nova dimensió a aquest bocí de matutina existència i pels carrers de la vila circulen ja alguns cotxes de treballadors camí del bescanvi de temps i coneixements per diners. Quina diferència més profunda amb les matinades en que la vila encara és adormida i jo soc l’únic passerell que circula pels carrers!
L’Estació de Balenyà te la mida justa. La mida justa i un bar acollidor. Un bar acollidor amb personal disposat a fer més passadores les matinades i donar-te conversa… si en vols.
El tren, reducte d’incomunicació passatgera, salta de poble en poble sense cap consideració pels camps que de ben a prop se’l miren. Té presa i amb un glop s’ensorra sota el ventre de Barcelona.
Gent, gent i més gent s’intercanvien els lloc entre l’andana i el tren.
Com un estol de colomins afamats damunt els bocins de pà llançats per una iaia, els barcelonins s’agombolen damunt del jovincell distribuïdor de mentides. Mentides, exageracions, carn fresca per ments necessitades de paura. Ferèstega i rústega paura que els mantingui mesells mentres els furten el futur de forma gratuïta. Si tinguéssim consciència?
La feina m’engoleix per unes hores i fon el temps de camí en recursos per emprenedors en cerca de llur ideal.
És matí, i l’albada del divendres ja s’ha fos fins la propera setmana…