El Cau de l'Ós Bru de Taradell

I és que els mitjans diuen que el 2007 ha estat l’any de les xarxes socials i van farcidets de noticies sobre aquestes plataformes web. El radar de navegació personal ha detectat bancs curulls d’informacions sobre aquesta temàtica coincidint amb l’acabament del present exercici tecnològic. Informacions que presenten una espinada com la d’aquesta noticia o la d’aquesta altra que, traduïda al català, transcric en aquest espai:

"2007 i les xarxes socials
Le Monde analitza la socialització de la xarxa i, en particular, el rellevant creixement que les xarxes socials han conegut aquest any 2007.

Es tracta de xarxes com MySpace i Facebook, encimbellades a la cresta d’un frenesí social, que, fins i tot, afecta a la vida íntima de les persones. Les paraules clau més buscades a Google aquest 2007 donen com a resultat que 7 d’elles tenen a veure amb xarxes socials: Badoo, Facebook, fins i tot la canadenca Webkinz, un espai on els nens juguen amb ninots de peluix virtuals i contacten amics de la seva edat.

Les xifres ja són impressionants, uns 110 milions d’usuaris per MySpace i 55 milions d’usuaris per Facebook. Segons Comscore en aquest 2007 els espais de socialització han rebut 500 milions de visitants. A Corea, el web social CyWorld compta amb 18 milions d’usuaris, el que representa una penetració del 85% en el mercat del país asiàtic.

Però hi ha preocupació a Europa i als EEUU pels fràgils límits de protecció de la intimitat que hi ha en aquests espais socials, on hi ha nombrosos casos que afecten seriosament aquesta intimitat i s’intenta reaccionar davant d’això, amb regles de protecció més apropiades. Però, malgrat tot, el creixement d’aquestes xarxes és espectacular, el que també es considera com una evolució natural de la web. És la època de les persones amb xarxa social, o la rellevància de les persones en funció de la influència de la xarxa social." Pist@s de LaviniaTC, traducció pròpia.

¿Què podem cuinar amb aquest peix informatiu? Quins altres ingredients cal aportar-hi per a fer-ne una lectura crítica? I, encara més, què tenen a veure les xarxes socials i professionals amb el municipalisme del coneixement?

La meva tafaneria acadèmica, vital i professional m’ha portat a treure el nas per bona part d’aquestes xarxes (Facebook, mySpace o Windows Live, entre d’altres, mostren la meva vessant més social i LinkedIn, Xing o Neurona la més professional).

D’aquesta incipient experiència, tant sols n’he tret, fins ara, uns quants missatges de correu amb informacions dels propietaris de les xarxes, una bona col·lecció d’ofertes de productes (publicitat) i, això sí, un nou canal de contacte amb persones que estimo, però que, per circumstàncies de la vida, em són llunyanes en aquests moments. Però això també ho tenia amb el carrincló correu electrònic o amb la telefonia per Internet (si estic en un lloc amb bon accés a la xarxa, és clar).

A les xarxes socials cal ser-hi, però. Cal ser-hi i, en els documents de presentació personal, posar-hi totes i cadascuna de les referències que t’identifiquen com a usuari de les mateixes. Perquè allà on et demanen ser innovador es valora més la imatge que dóna posar aquesta referència que no pas la capacitat creativa que demostri la teva manera de fer. Aquesta afirmació encara resulta més evident si la referència és al món virtual de Linden.

Ara com ara, les xarxes socials ofereixen al jove que es vol independent i alternatiu una llustrosa capa d’un dels conceptes transgressors més en boga des de la dècada dels 70: Do It Yourself (Fes-t’ho tu!). Ara bé, si es grata aquesta capa superficial d’autosuficiència, es descobreix una rovellada ànima real farcida d’elements publicitaris i amb un cor ben posicionat en l’economia real. Un joc de miralls força curiós en que el més radical en la seva virtualització acaba sent el més subjugat als interessos d’un món físic on, si se li demana a l’usuari implicat, n’intenta fugir.

Diuen les informacions pescades pel meu radar personal que, en aquestes plataformes, la intimitat dels usuaris està desprotegida. Però la primera pregunta és: desprotegida de què? I la segona és: està més protegida en el món físic?

I és que, si es valora tant la capacitat d’aquestes plataformes per a construir xarxes d’individus, per què es vol guardar la intimitat? Com carai contactes amb algú sense saber qui és ni què li agrada? Com es vol protegir la intimitat si es tracta d’establir relacions entre persones?

De la meva experiència de navegant, amb les reflexions tot just pinsades, en trec que la millor xarxa social és aquella que no depèn d’un proveïdor únic amb un grup de seguidors tancats en una única plataforma (ja es digui Facebook, MySpace, Live Space, Second Live o com se vulgui), sinó de la construcció individual, per part de cadascú, d’un aparador personal que ajudi a presentar-se, a dir "hola" al món i a generar xarxa a partir d’aquesta presència. I això no és nou, perquè és la manera en què han funcionat des de temps força reculats la majoria de comunitats d’afinitat i veïnatge i que, en el món tecnològic, van iniciar -possiblement- els radio-afeccionats, van continuar els geeks amb els seus BBS i hem anat seguint la resta a través dels primers canals de missatgeria instantània o de les diverses eines proveïdes per la principal xarxa comercial existent a dia d’avui: Internet.

En aquest entorn, la comunitat dels expressius (blocaires de tot pelatge i condició, així com d’altres creadors de continguts web i navegants amb criteri) segueix essent la millor xarxa social existent. Com al món real qui ofereix alguna cosa (un escrit, un vídeo, una cançó, una opinió, un criteri, …) en rep alguna a canvi (un comentari, un consell, un altre vídeo, un escrit, una cançó, un altre criteri, …, sempre que en vulgui rebre, és clar). I de l’intercanvi d’opinions en neixen, o es recuperen, diàlegs, coneixences, contactes i relacions.

Dins aquesta comunitat dels expressius cal destacar-ne les xarxes socials de proximitat. Espais diàfans que s’ubiquen en la frontera entre el món físic i el món virtual per diluir creativament el treball d’individus dispersos que aporten coneixements, il·lusions i recursos diversos per a construir canals propis i compartits de comunicació i relació. Dins d’aquest col·lectiu, les comunitats sense fils són una oportunitat al servei dels bons gestors municipals del coneixement. Saber-les potenciar i adaptar a la realitat concreta de cada municipi, millora el benestar del col·lectiu al qual aquests gestors han decidit servir.

Política Municipi del Coneixement Xarxa social Networking sense fils fidelitat Administració Local Món virtual municipalisme