El Cau de l'Ós Bru de Taradell

– Hola, bon dia. Que ens podrieu donar un talonari?
– Sí. Un moment. Aquí el té.
– Ui! Perdoni, però és que aquest talonari no és en la meva llengua ,sap? És que jo sóc català.
– No, no. Voleu dir? Català? Però si esteu a França. No, miri, només tenim talonaris en català per la gent de Catalunya.
– Si, per aixó, jo sóc català del nord.
– De Figueres?
– No, de Baó.
– Ui, miri és que no em surt al mapa sap. El darrer que em surt és La Jonquera. Ho veu?
(…)

Podriem allargar-ho més, però fet el fet, aquesta és la conversa que em va venir al cap quan em van explicar la lluita de l’Aire Nou de Baó -associació nord-catalana de promoció de la cultura i la llengua catalanes al Rosselló i comarques veïnes- amb La Caixa.

L’irreductible associació de Baó ens explica en el seu lloc web que és client de La Caixa des del 1999 i que, des del principi, demanen reiteradament un talonari en llengua catalana. Una reiteració que ha anat guanyant insistència darrerament per considerar-ho un dret.

Els amics del Riberal conten que, cada vegada que l’han demanat, la persona que els ha atès els diu que no hi ha cap problema i que el tindran ben aviat, però vet aquí que, cada vegada també, els companys vitivinícoles s’han trobat amb la mateixa resposta final: Es veu que no hi tenen dret i que la proposta de fer talonaris en català està en estudi per part de l’entitat que, els amics del Rosselló, consideren catalana. Diuen que, ben aviat canviaran d’entitat financera, sinó hi ha una solució al problema i del seu texte s’en pot deduir que els catalans que no estan sota l’administració espanyola no tenen dret a disposar de talonaris en català.

Ah! La gent de Baó també te una altra queixa lingüística per la retolació en francés de pobles catalans en les carreteres de l’Empordà. Però aquest és un altre capitol de la mateixa història, no?