El Cau de l'Ós Bru de Taradell

Ahir va ser un d’aquells dies on hom espera que el món hagi avançat a més velocitat del què ho fa ara. Si més no, fins al punt de permetre que un mateix corpus molecular –jo- pogués ser a dos llocs al mateix temps o, encara millor, que la teletransportació fos un vehicle tan comú com la bicicleta o el tren.

Aquestes ratlles venen a tomb de les dues activitats presencials que es van produir a Barcelona i a Taradell: A Barcelona, es presentava Comunitats.org, un banc de coneixements amb una moneda de canvi temporal que, si el nas no m’està constipat, donarà molt que parlar en un futur no gaire llunyà. A Taradell, la gent de Canya que no és conya, companyia de teatre jove, imaginativa i potent realitzava una lectura musicada dels poemes que, un grapat de lletraferides del poble (la majoria de fèmines en aquest cas m’animen a utilitzar el femení), hem exposat a la Biblioteca Antoni Pladevall i Font de Taradell.

La distància entre un i altre esdeveniment: 60 quilòmetres.
L’hora d’inici del primer: les 7 del vespre.
L’hora d’inici del segon: les 8 del vespre.

Per motius dimensionals, vaig haver d’anar al primer dels esdeveniments. I ara et faré cinc cèntims de l’experiència personal d’una jornada de pluja animal.

Arribo d’hora al Centre Internacional de Negocis de Catalunya, CINC per als amics. I ho faig tot passejant Diagonal avall. Encara em sorprèn i m’inquieta la nova fesomia del meu barri nadiu. I, ara, en aquest edifici que ocupa l’espai on, de menut, hi havia vist la Schweppes – amb les seves caixes, camions i xemeneies metàl·liques – encara no sóc ben bé jo. Em sento torbat pel progrès i pel gavadal de diners abocats en el meu món. La gent del UOC Alumni (@uoc_alumni) repassa la presentació, mentre la Teresa Cristobal (@tcristobalr) parla amb un senyor d’ulleres vermelles i cabell blanquinós. La gent va arribant i sembla que hi haurà una bona entrada. A la taula de ponents, tres noms: Teresa Cristobal, La Mala Rodríguez i Álvaro Solache.

Arriba l’Álvaro (@asolache) i es posa a xerrar amb els de la UOC, comprovar el funcionament dels fòtils tecnològics i… els nervis de la cosa, es palpen en l’ambient. La presentació del projecte a Barcelona s’ho val, S’apaguen els llums i comencem: