A Taradell i Balenyà, si el forat de la noïa no es tapa, no plou
Deixa un comentariEl cel ja pot ser ben negre, els núvols ja poden estar ben inflats i curulls d’aigua, que, si no es tapa el forat de la noïa, no cal agafar paraigües ni xubasquero, car a Balenyà i Taradell no hi cau ni una gota.
Recordo el meu avi com una persona força recte i moderada. De fet,
els avis es feien amb la gent del Centru, el desaparegut Centre Catòlic
que hi havia rere l’esglèsia de Sant Genís i on es trobava la gent d’ordre de la vil·la. Els altres, en temps de l’avi crec que feien vida al Maricel, car l’antic Casino dels Republicans, va ser pres pels falangistes i, des d’aquell moment, es va conéixer popularment com a Falange, fins que ha tornat a mans del poble.
De l’avi, en tinc un bon
record, car em menava a berenar a les fonts de Taradell, avui desaparagudes o contaminades.
De
l’avi, en tinc el tranquil record d’un balancí que jo ocupava a esquenes seves, per tal que no em renyes pel risc de trencar-lo que imprimia la meva marxa d’infant mirant Terra d’Escudella. Al balancí, l’avi s’hi asseia amb
l’orella ben enganxada a un aparell semblant a una ràdio vella, però que era un altaveu de la televisió. Es veu que sordejava un xic – coses de l’edat- o fullejava El Correo Catalán.
Suposo que aquesta fesomia d’home d’ordre encara debia fer més
pregona la meva incredulitat quan, una tarda de berenada i cel prenyat
de núvols, li vaig preguntar:
– Avi, que plourà?
– No – em va dir -. No ho farà pas. El forat de la noïa es ben destapat.
Carai! Ja em veieu a mi buscant la noïa del forat. Que un era un nen, però una mica jaumitu ja en aquelles tendres edats.
Després, amb el somriure als llavis, em va assenyalar el punt exacte on se situa el forat de la
noïa. Allà, a ponent de Taradell, a les muntanyes on s’amaguen les
cases de Muntanyola, a l’altra costat de la Plana.
Amb el temps, m’he acostumat a mirar el forat de la noïa quan el cel
s’ennegreix. Me’l miro i somric tot pensant en l’avi i amb el convenciment
que, posats a pensar, potser no deia el “forat de la noïa”, sinó
el “forat de l’Anoïa”, car aquesta comarca és la que, un xic enllà del
Bagès, s’amaga rere les muntanyes que marquen les maltempsades damunt
Taradell i Balenyà.
Ho recordo, ho recordo tot, el balancí que corriem assentar-nos quan ell marxava o ens deixava…., el Correo Catalán,…i com deia ell, El forat de la noia i com miravem al cel i es veia tot nuvol menys en un forat on es veia la llum del sol,…..que maco es recordar i que bé que me’n fagis enrecordar……
Un petó
Seria bo que algú ens pogués aclarir això de la noia o de l’Anoia; perquè és ben cert que es deia que si el forat de la noia estaba tapat plauria i si era al contrari no.