44 anys, teixint castells a ciutat
Deixa un comentariAquest passat dissabte va fer 44 anys que quatre eixelebrats, enamorats dels castells humans, van executar la primer mostra de llur bogeria ancestral: fer castells a ciutat. Més ben dit: fer castells al cap i casal. Tot un encert, com proven els anys.
Jo no faré història, sinó memòria, que m’agrada més, ja que és tan modulable com el record que la treu de nou a pasturar.
Fa 44 anys, èrem al 1969, els anys aquells en què els temps estaven canviant i els joglars catalans, disfressats de setze jutgets, així ho anaven cantant. En el món dels castells, l’eixida de Barcelona suposava un trencament, ja que la tradició s’enfilava més enllà del Penedès.
De fet, no tiro de memòria car tinc 43 anys, i si tiro d’alguna cosa, és del què m’han dit els més grans, aquells herois indomables que, a Gràcia, es reunien, però no teixien a mà.
Cinc escasos paràgrafs serveixen de commemoració per un aniversari que, el proper diumenge, esdevindrà actuació.
Per molts anys i encara més gràcies als nobles fundadors que van teixir aquell primer pilar de quatre al costat d’un insigne pedrot.