30 anys del primer Kortatu
Deixa un comentari
Aquest octubre fa 30 anys del part d’una d’aquelles meravelles sublims que va rebentar les costures de la pell de brau, tot obrint les ments d’uns generació de nanos fastiguejats, però expectants.
Ara, passats els anys, encara em salta cap, cor, instint i cames, cada cop que el Sarri Sarri torna a sonar.
Disc etern. Música que ha esdevingut clàssica i farcida d’instants de vida perenne que se’m fan tangibles davant dels ulls.
Desconec, la memòria em falla, qui em va passar la cinta de casset que vaig copiar de seguit amb la flamant doble platina de l’habitació de cals pares.
Teníem 15 anys i molta ràbia per canalitzar. I allà, aquells quatre mugaris tocats de l’ala posaven veu i música a la pura insacietat vital d’un fill de pencaires metrallat per impactes publicitaris que maldaven per construir-te una vida de xai mesell.
Passats els anys, i amb la primera pela a la butxaca, vam comprar l’LP original.. I, ara, seguint el fil dels temps, escolto amb orelles adultes aquell treball en format digital.
Els temps canvien i conservo K7, LP i digitalitat. Car les cançons de Kortatu demanen pirateria, tacte de vinil i llibertat d’escoltar-los en qualsevol instant.
Les cançons del Kortatu de Kortatu em transporten a la nit del Puerto Hurraco – quin local! quines nits!-, en què, després d’un concert a Barcelona, la ment més ràpida que mai he conegut, la del menut Fermintxu, se’m mostrava com un humil col·lega de la propera i familiar nit barcelonina.
Els genis ho són, quan són humans. I en Fermin és, com molts dels joves rebels d’aquella generació perduda, un supervivent. Supervivent a força d’esforç. Supervivent per, emprant les paraules del Evaristo, formar part d’una:
aldea poblada por irreductibles galos (que) resiste ahora y siempre al invasor con una poción mágica que los hace invencibles: el cerebro
I, en aquell disc, que aquest mes, fa 30 anys, el cervell era una privilegiada font creativa pel Fermin i sus amigos, una font creativa i canalitzadora d’una ràbia infinita davant d’un món inhumà que cal capgirar amb ‘sol y buen tiempo’.