El Cau de l'Ós Bru de Taradell

lluisdetaradell.net - des del 14 de juliol del 2004

3 de desembre de 2008: L’Akd ha fet història!!!

Deixa un comentari

– ¿Te gusta el futbol?

No sé si va ser exactament la pregunta que ho va començar tot. Feia uns minuts que havia aterrat en un país desconegut, feia uns minuts que s’havia acabt l’espera d’un viatge llargament desitjat, d’un estalvi que m’havia portat de corcoll i m’havia fet ratejar despeses d’ací d’allà durant més d’un any.

 

L’arribada amb avió a Quito és espectacular. L’aparell comença a virar just damunt la badada boca del Cotopaxi. Allà mateix, s’ inicia un vertiginós descens entre volcans primer, i entre els mateixos edificis de la capital poc després, que deixa el viatger clavat a la butaca i sorpres per aquesta barreja de natura i cultura que és la capital de l’Equador.

En sortir per les portes de l’aeroport, gent i llum. Una llum especial, única… la llum de l’ampla cintura del planeta terra, la llum d’un sol que no deixa lloc a les ombres.

– ¿Te gusta el futbol? Esta tarde hay partido de la Sudamericana.
– I què és la Sudamericana?
– La Copa Nissan Sudamericana es como la UEFA de Europa.

Un matí d’adaptació, el primer dinar amb suc de guanabana i, au!, cap a l’Estadio Olímpico Atahualpa, la casa de la tri i, aquesta tarda de dimarts, del Deportivo Quito, un dels equips de la capital.

Els voltants de l’estadi són un formiguer de revenedors d’entrades i samarretes més o menys oficials de l’equip local. La Tribuna a 20 dòlars, uns quinze euros); la gespa, perfecta. Davant nostre, crits, tambors de guerra i color: La Barra de las Banderas i la  Mafia Azul Grana s’apleguen per animar l’equip que porta els seus colors i oblidar per uns moments una existència que, potser, se’ls fa feixuga.

A la Tribuna, nosaltres dos. Nosaltres i venedors ambulants. Venedors d’aquells tant cridaners i comercials, com els que abans també es passejaven per les grades de Can Barça, però que la modernor i la societat de plàstic han expulsat de l’estadi. Ben aviat, em presenten tota una institució, una mena de PC amb potes que, amb quatre comentaris, desperta l’interès per l’Academia i els seus jugadors. Conversa i cervesa compartida. Anel·ls i emocions que es van inoculant amb paraules sentides.

Sentiment, patiment. De cop, un crit: Y gooooooooool del Deportivo Quitooooooo!!!!!!! I la que’l segueix: “Y dale y dale y dale Quito dale”. No hi ha hagut cap gol, és la Culta Barra que desperta la Tribuna de l’estadi en un moment d’abaltiment.

L’abaltiment d’un sector de l’afició que segueix el partit i conversa i comparteix i… aquell primer encontre amb el Quito acaba amb una agònica victòria. Però el virus ja és a les venes del nouvingut.

Un nouvingut que no s’està de repetir el bany de vida de l’Atahualpa. Ho fa en la jornada prèvia a l’aventura del Cotopaxi. Una matinal amb dos partits: El de la Catolica a les 10 del matí i una AKD vs. Barcelona de Guayaquil que acaba de fer-me chulla malgrat l’empat. I és que un sempre se sent a prop dels perdedors.

I avui sóc feliç, feliç de saber que els meus càntics –encara que de forma molt modesta- han contribuït a la consecució d’una gran il·lusió: L’Academia, campiona! Campiona 40 anys després! Campiona de l’Equador! Campiona intractable!

Ai! Qui hagués pogut estar aquest vespre a la Plaza del Teatro!!!!


  1. Me he dado un pequeño espacio de tiempo para recordar tu paso por el equinoccio… y leyendo tus letras no que queda más que esperar que haya un segundo tiempo para el Quito, o una segunda etapa para el camino del Inca que iniciaste el agosto pasado!

    te esperamos,

    Santiago

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.