El Cau de l'Ós Bru de Taradell

Mod es el vacio entre el trabajo y las aspiraciones sin cumplir, el eslabón perdido entre los lugares bombardeados y los anuncios de Bacardi – Julien Burchill, Damage Gods

Assedegat de lectura festiva, em bec la història dels DJ fins als anys 90 a la velocitat de les mans del millor d’aquests sacerdots del ball. I és que, com diuen Broughton i Brewster  

Hoy en dia (sin ofender a los sacerdotes y párrocos que lo hacen lo mejor que pueden) el DJ es el que preside nuestros festivales de trascendencia.

Last night, a DJ save my life és un llibre d’obligada lectura per tothom que vulgui treure sutge comercial a la música disco i que pretengui anar més enllà d’esteteotips i clixés sobre els móns ocults a les cabines de clubs i discoteques d’arreu del món. 

​
Els autors seleccionen estils, personatges i sobretot històrics instants de la rauxa dels inadaptats que ho inicien tot. El llibre viatja per un passat que perdura encara dins dels seus protagonistes i en les orelles de tot amant de la música que escolti qualsevol dels temes fabricats avui per avui.
¿Cal dir que m’ho he passat teta llegint a ritme d’alguns dels discos que eren destripats per alguns dels mansos que circulen per les pàgines d’aquest imperdible collage?

De fet, com diu el subtítol del llibre, si més no un cop, un DJ va salvar-me la vida. A mi, i al colega que, enxufat com jo al ritme del DJ de torn, no vam pujar a la caixa d’aquell cotxe que es va accidentar camí del càmping de Tamariu.

Sense aquell DJ de Palafrugell, ara, de ben segur, seriem criant malves. Per tant, llarga vida als DJs, i les DJs és clar, i bona lectura a tothom.

Jo, mentres tant, resto amb el mono de llegir una segona part de la història que, no només és descatalogada, sinó que tampoc es troba a la xarxa de biblioteques nosteafes.