Un diumenge a Can Toda

Després d’un remullat aniversari escolar damunt la Joan Maragall de Sant Gervasi, el diumenge un nou Mulla’t per l’Esclerosi Multiple ens ha portat a les instal·lacions municipals que gestiona un dels “grans” del waterpolo català.

Records de Lope de Vega, memòries del Natació on vaig començar a nadar, tot descobrint un dels esports més complerts i bonics de la terra.

Can Toda és un complexe esportiu que se’t presenta amb un seguit de pistes de pàdel, et sedueix amb un gimnàs de dimensions considerables i t’acaba atrapant amb les seves quatre piscines complementàries.

D’entrada però m’he enutjat, i força, amb un excés de normatives i reglamentacions. Sobretot la de banyar-se amb gorro a la piscina exterior, mentre un colom assedegat bevia l’aigua d’aquest vas.

De mica en mica el lloc s’ha anat amollant a nosaltres. L’Eva ha fet dues piscines exteriors en companyia de sa mare, mentre un servidor i l’Alex xipollejàvem riallers a la piscina dels bebés.I, entra una i l’altra, la piscina petita amb un espai de jocs prou gran com per divertir-nos tots quatre a plaer.

Per descansar, sol i sombra, i, al capdamunt de les grades una petita zona de picnic amb un quiosquet de begudes i menjar regentat per una mossa oberta i simpàtica.

Avui ha estat una matinal, però ja hem demanat preus per a formar part del club de La Salut, del waterpolo familiar amb sabor de gråcia.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*