La son

Se’m tanquen les parpelles
dins d’un silenci pregon.
Tothom dorm i el pare descansa,
però els ulls se’m tanquen.

La bellesa de l’esgotament.
El ric silenci de la canalla.

Tendresa infinita cada nit.
Dolçor eterna quan tot es gira.
Ells, menuts. Ella, esgotada.
Jo que resto lluny de la flassada.

Barcelona, Sant Patrici, 22h17′

Lluís de Taradell

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*