El Cau de l'Ós Bru de Taradell

Escric de matinada. Adormir al més menut de tots m’ha desvetllat altra vegada i m’ha portat fins aquí, fins la tàctil del telèfon.

Quanta gent es pot permetre un smartphone? Quanta gent queda exclosa de les oportunitats informatives que aquest gadget inclou?

La divisió en castes socials es manifesta també en la propietat i ús d’un aparell fabricat, com no?, amb la sang, la suor i les llàgrimes de força persones nascudes més enllà del “món civilitzat”.

El passat mana! Europa és la presó d’ivori construida de les nostres pors, del nostre odi al diferent, del nostre terror al què encara no coneixem.

Tanquem fronteres, mentre expulsem gent. Tanquem fronteres, mentre criminalitzem la vulnetabilitat de la casta intocable, de les veïnes que aterren, nues de propietats, als barris on la ciutat perd el seu nom.

I després assegurem que tot és culpa de la immigració, que les escoles públiques tenen pitjors resultats educatius per culpa de la quitxalla immigrada que hi és destinada.

Quatre taules desmenteixen el fet i posen el dit a la nafra. El problema no és de l’altra, del diferent, el problema és ben nostre. El problema és la manca de voluntat inclusiva i el manteniment d’un sistema educatiu de castes socials on els rics estudien amb els rics i els pobres amb els pobres.

D’això no se’n deia apartheid i era dolent?

De fons, el finançament públic a escoles privades, a centres que ajuden a mantenir aquesta guetització de la pobresa i, dins d’ella, als immigrants com a excusa.

És trist topar-te amb comentaris xenòfobs dins l’administració que ha de maldar per igualar les oportunitats, és trist que la mateixa persona que els fa no sia conscient del seu racisme.

I més trist és comprovar que la mateixa Europa que es ven com a garant universal de la pau i els drets humans tanqui fronteres exteriors i alci murs interiors entre castes socials a llaor del manteniment de la desigualtat en oportunitats i la manca de llibertat vital pels que menys tenen.

Jo, avergonyit d’Europa, visc l’educació des de la utopia de l’escola pública, plural, diversa i amb mala fama perquè hi va gent d’aquesta. Visc la vida pensant que tot comença per educar en vencer les nostres pors, en l’amor etern al diferent i en la perenne curiositat per a descobrir tot allò que no coneixem.

Només així tindrem futur. Només així la força de tots vencerà l’exclusió acumulada de la nostra història.