Esgotament total

El cap deixa de respondre
dins la fosca, sobre el sofà.
La vida és constant revolta,
la doble volta del pare total.

Esgotat, m’assec al silenci
i em veig brut i envellit,
taujà i mig adormit.

El cap, curtcircuitat,
pateix pels vermells
caiguts en combat.

De lluny es pateix més,
la llunyania del pare total
que es comporta com cal
i escull ésser de casa.

És de fosc quan hi veig clar.
És de fosc, quan els menuts dormen,
jo ja els trobo a faltar.

Un pensament a “Esgotament total

  1. Retroenllaç: Ensopegada amb el tres de nou. | Colla Castellers de Barcelona

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*