Castellers de Barcelona: Treure tot el suc als recursos disponibles

Vano de 6 a Màrtirs Stret (Foto de Natalia Mocholi)Vano de 6 a Màrtirs Stret (02/08/2014) – Foto: Natalia Mocholi

Escric aquest apunt en diferit i des de la distància, l’escric mentre la colla és de merescudes vacances, l’escric encara amb la ressaca del Màrtirs Street del 45è. Aniversari, l’escric tot just espolsar els records de la temporada que em va veure per primer cop a Rossend Nobas.

I començo pel final: per l’any 1996, pel concurs de les caigudes i per la decisió de passar les portes del local en el primer assaig postconcurs amb dos companys que van passar efímerament per la colla.

Ara que la Vida m’ha fet prendre un xic de distància del carrer Bilbao i la Vida –també- que si cou, torno al present i a l’admiració que em produeix una colla que es reinventa constantment i que, enguany, està vivint un moment dolç i tendre.

Dolç per la capacitat de treure tot el suc possible dels recursos disponibles, és a dir, de la gent que sua i s’il·lusiona assaig rere assaig, actuació rere actuació. I tendre pels pals a les rodes que semblen surar damunt la colla: defuncions de puntals emocionals de la colla, detencions arbitràries de membres implicats en l’esdevenir col•lectiu, lesions en moments cabdals de la temporada, …

I la colla se’n surt. Se’n surt amb un nivell notable que fa portar a plaça allò que l’assistència als assajos permet portar a plaça. No faré cap relació de castells de gamma alta de vuit i de nou que es porten fets aquesta temporada. Això es pot llegir en qualsevol mitjà. Jo només faré esment de les cares alegres dels seus membres cada cop que he tingut la ocasió d’anar a alguna actuació o de repassar el material gràfic que surt en xarxes socials. Cares alegres tota hora, cares concentrades en els moments clau, en els instants màgics que l’activitat castellera basteix per a fer història.

Dissabte passat, Màrtirs fou un nou exemple del què està essent aquesta temporada vermella. Davant la impossibilitat de fer el pas desitjat cap al 4de9 o el pilar de set folrats, la colla fa una actuació impecable, bigoti al rostre, i posa la cirereta d’un invent que demostra potència i plasticitat: el vano de 6.

Desconec com anirà el segon tram de la temporada, desconec fins on és capaç d’arribar l’enginy vermell, però espero que s’aturin els pals a les rodes i que el 45è. Aniversari sigui recordat pels castells aixecats i no per l’enrarit entorn de la quarta colla més antiga del món casteller actual.

Si portés barret, me’l trauria davant els actius d’aquest any, davant la gent que somriu en saber-se part de la més bella de les històries possibles, la història del 45è aniversari tocant el cel de la ciutat.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*