El Cau de l'Ós Bru de Taradell

Després d’un càlid vespre de fogerons, xeremíes, flabiols i tamborils, comença l’aventura escocesa de l’autor d’aquest bloc.

Tres dies a la capital del país del card amb la voluntat de conéixer gent, de sentir l’aroma dels seus aventurers escriptors i, sobretot, viure un d’aquells clàssics del rugbi que qualsevol persona hauria de viure un cop a la vida, sinó més: La Calcutta Cup.

Per qui no estigui avesat al món del rugbi, cal dir que la Calcutta Cup és el torneig més antic d’aquest esport. De fet, podríem dir que forma part de l’imaginari col·lectiu del rugbi i, de manera especial, en els Estats que conformen la Commonwealth, la comunitat de nacions que, històricament, mantenen llaços amb el Regne Unit.

Actualment, la copa es lliura al guanyador del partit que enfronta les seleccions d’Anglaterra i Escòcia dins del Torneig de les 6 nacions i, per coincidències d’aquestes del destí, sis mesos després d’aterrar a l’aeroport d’Entebbe i de visitar la meca del rugbi ugandès – amb una flaire hindú inqüestionable -, em trobaré a Murrayfield, la catedral del rugbi escocès, inaugurant el 6 nacions i, per postres, amb la copa de les cobres i l’elefant pendent del terreny de joc.

Tinc la reserva de les entrades, els bitllets de vol i, si Déu vol, gaudiré del bon acolliment d’algun escocès per a passar les dues nits prèvies a un partit que, a més a més del record d’Uganda, em portarà memòries dels anys 80, quan per la segona cadena de televisió espanyola el rugbi se’m va escolar a les venes amb les retransmissions d’aquest torneig.

I quin moment per visitar Edimburg quan, encara no fa dues setmanes, Alec Salmond posava fil a l’agulla del referèndum del 2014 i, qui sap si em trobaré, una ciutat capficada en el dilema entre ser un Estat consolidat o incrementar l’autonomia dins de la Gran Bretanya.

El què és segur és que, per molt que canviï la organització administrativa d’aquell tros de món, ambdues nacions seguiran dins la Commonwealth, disputant partits del 6 nacions i donant la oportunitat a passerells com jo de viure en viu i en directe la disputa d’una Copa, la Calcutta, que es va iniciar a unes quantes milles de les illes i que ara es disputa al rovell de l’ou de l’esport ovalat.

Suposo que això em farà passar l’apunt del dimecres al dijous i concentrar-me en fer un diari dels tres dies que passi en la boirosa capital de la reina Maria. Així que, si tot va bé, dijous al vespre reprendrem el bloc amb la primera jornada a l’Atenes del nord, l’emboirada i freda Dùn Èideann, la capital d’un antic llinatge de saberuts.