El soroll de les coses en caure
Deixa un comentariFa pocs dies em va a venir a visitar una d’aquelles persones amb les que un dia coincideixes en un lloc comú i després et fuig del costat per anar-se’n força lluny, geogràficament parlant, del lloc on vius.
Hores de tren, camí de Balenyà, jo; i de La Garriga, ella.
Hores de feina compartida en unes oficines força modernes d’un dels districtes més populars i desconeguts de Barcelona.
I ara, instants de xarxa social i correu electrònic, i alguna visita com la que jo vaig fer aquell estiu del 2008 i ella ha fet més sovint per raons familiars o laborals.
I sempre, un detall: Una pel·lícula, unes xocolates del país, un llibre…
El ruido de las cosas al caer m’ha durat un parell de dies. A mi m’agraden els clàssics, però també els contemporanis. Els autors d’avui que m’expliquen històries en un llenguatge modern i captivador. Autors com en Sánchez-Piñol dels Tretze tristos tràngols o aquest que, la meva amiga d’ultramar, em va deixar a les mans i que és d’un autor que, a mi, m’era totalment desconegut: un tal Juan Gabriel que ja porta unes quantes novel·les publicades.
El ruido de las cosas al caer em va atrapar des de la primera pàgina fins la última. Devia esmerçar-hi un parell de dies de lectura apassionada, d’emprenyamentes quan l’havia de deixar, de coneixement de la realitat de la meva generació en un país de l’Amèrica Llatina que, per aquí, arribava en forma d’immigrant, de jugador de futbol o de noticia d’actualitat.
El ruido de las cosas al caer és la història de Colòmbia passada per les peripècies personals del seu protagonista: un home que, traumatitzat, cerca les raons i els perquès de la seva situació personal i aquesta recerca, aparentment enriquidora, porta danys colaterals inesperats. Per mi la pregunta que es formula el llibre és universal: Podem ser individus més enllà de les nostres societats?
Si t’agrada llegir i descobrir noves narratives, el Premi Alfaguara 2011 et pot agradar.