El Cau de l'Ós Bru de Taradell

lluisdetaradell.net - des del 14 de juliol del 2004

Les muntanyes de la lluna (18) Jinja i les fonts del Nil

Deixa un comentari

<< capítol anterior

La nit és plàcida i ens llevem amb la tranquil·litat de saber que el viatge d’avui és molt curt. El nostre destí és Jinja i el trajecte no dura pas més de tres horetes en un taxi compartit que ens deixa al costat del mercat d’aquesta curiosa ciutat d’Uganda.

Jinja és la ciutat del Nil i el llac Victòria.

De fet, és la ciutat que millor recull la
història del país –i possiblement de tot el continent – . Pels volts de
mercat, la vida és l’habitual: el tràfec,
el carrer, les relacions socials, … però, a mesura que hom s’apropa
al Nil, s’occidentalitzen els edificis i, ja a la zona dels jutjats i
els edificis més oficials, hom es troba una ciutat nova: Cases unifamiliars en estat ruïnós. Famílies de ouasingas
ocupant-ne algunes, tot separant-se de la vida comunitària i de carrer
pròpia d’aquestes terres. En d’altres, algun àrab, algun europeu i algun
hindú separats del món per reixes i enfiladisses, car se senten
superiors i es tanquen en les seves luxoses presons.

El nostre hotel manté també aquest caràcter decadent. Les vistes
sobre el llac Victòria són espectaculars i l’habitació és gran i àmplia.
Una bona manera de passar la nit a l’antiga capital militar del
Protectorat Britànic d’Uganda.

Davant per davant de l’hotel, una casa amb gallines, nens, gossos i,
entre uns i altres, els sempiterns boda-boda. Nosaltres anem cap a les
fonts del Nil i ens deixem guiar pel romàntic barri que ens acull. Un
temple hinduista, silenci pels carrers, un gos que ens avança, i una
gallina també.

De cop, les instal·lacions del Nile Rugby Club. L’indret on va néixer
el rugby ugandès a mitjans de la dècada del 1940. Història viva d’un
esport al cor mateix de l’Àfrica. Fent la cervesa al bar de l’hotel, ens
deixem assessorar per un ex jugador d’aquest equip tan històric per
l’esport de l’Àfrica.

Les fonts del Nil potser no són tan espectaculars com abans, però el
rumor del riu en néixer, et captiva encara que, la presa d’un pantà
parit p’en Churchill, s’hagi carregat les Rippon Falls. Si, senyor, el
riu neix en una cascada d’aigua desapareguda per la força del progrès.

Per la nit, l’espectacle de les barques de pescadors ens encisen:

I l’endemà ens decidim a visitar-los, tot endinsant-nos en els barris
de barraques que envolten les seus de les empreses que exporten els
peixos del llac Victòria fins al Mercadona del costat de casa.

capítol següent >>


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.