El Cau de l'Ós Bru de Taradell

lluisdetaradell.net - des del 14 de juliol del 2004

Arreu on surti el sol

Deixa un comentari

Si divendres a s’hora baixa,
la pluja em remulla
entre companys d’Osonosfera.
Dissabte, torno a Can Costa
per un acte, d’igual trempera.

Quarts de deu, cuino menjar…
i me’l guardo per dinar!
I és que avui,
haig de gaudir
d’un jorn per ben fruir.

El migdia ja m’agafa
fullejant llibre genial,
que, pacient, el magí esguarda
per un Solstici, al pis de dalt.

Una veu que ja em retorna
al món que es viu avall.
És la lectura que presenta
el Solstici anual.

Avui es lliuren els premis
als que escriuen i són genis,
en un acte que amenitza
un tercet festiu i estival.

La música que destil·len,
els ulls em fan tancar:
Ara Escòcia, ara Bretanya,
passen així pel davant.

Amb una presentació sòbria
i d’acte tradicional,
la literatura que es lloa
és escrita en català.

El sofà pelut, la banyera,
reincident, arrós per a un funeral,
amb tots els camins van a Roma
són els títols guardonats.

Amb un quantiós piscolàbis,
l’acte, que es fa a migdia,
es clausura em bonhomia
per tal de seguir avançant.

————————————-

Baixat, doncs, a Barcelona,
em preparo per pujar
a l’Estadi Lluís Companys
amb un tren funicular.

Funicular
 curull de banderes i
càntics nord-catalans.
Preludi d’una vetllada,
esportiva i esclatant.

En arribar a Montjuïc,
em mimetitzo d’afeccionat,
vestint samarra groga
i, de palla, barret regalat.

Dins l’Estadi assegut,
xalo amb una Selecció, que 
als que han vingut de Txèquia,
fan dançar un ball rodó.

La velocitat del rugbi lliga
em captiva en aquest partit.
Joc d’impacte, un espectacle,
que em sedueix de seguit.

El partit s’acaba amb victòria!
52 a 10 pels catalans,
que, a Montjuïc, guanyen la glòria
com en les vetllades d’antany!

Tot seguit, els castellers,
del Riberal arribats,
alcen torres a la gespa
i, també, algun pilar.

Els records d’aquelles terres,
i dels partits a Baó, em
porten cap a Sant Jaume
on hi actúa l’altra afició.

Castellers de Barcelona,
tarda fosca, però de llaor:
40 anys són molta vida
per qualsevol associació!

Retornat de nou a l’Estadi,
s’alça la flama del Canigó!
Rodejada de torxes enceses
i d’infants vinguts del nord.

S’alcen veus tendres i joves,
tot cantant Els Segadors,
himne dels Dragons de casa
enfrontats a nòrdics Llops.

El partit acaba en derrota
dels nostres Catalans,
però el vespre ha fet història
amb sabor professional.

Fent el got a l’irlandés,
surten dubtes i raons,
salten arguments i espurnes
d’un grupet gens peresós!

Vigilem els que governen,
i no deixem de somiar,
perquè entre somnis i feina,
guanyarem normalitat!

————————————

Arriba llavors el diumenge:
Ronda, Costes i Calafell!
Quilòmetres de carretera
per viure en una altra pell.

La pell del teatre jove
que a Vilanova es congria,
recorden BrossaGolding,
i a les mosques, amb senyoria.

Amb una nissaga tant bona
com la d’aquest grup de teatre,
el país segur que funciona
amb caràcter i bon guiatge!

Aquesta entrada s'ha publicat en 05b. Ratlles curtes el 22 de juny de 2009 per Lluís Mauri Sellés

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.