El Cau de l'Ós Bru de Taradell

lluisdetaradell.net - des del 14 de juliol del 2004

Aplec d’osonosfèrics

Deixa un comentari

Amb l’ego un xic inflat per la cita a aquest Cau com a refernt més antic de l’esfera blocaire osonenca, escric un breu relat sobre una agraÏda vesprada, d’aigüa i paraules carregada.

Una vesprada que, també va passar fe un any a Tavèrnoles, està condemnat a remullar-se. Quina metàfora més bella, la de la pluja i la líquida aigüa curulla d’electricitat!

I és que som en uns temps líquids, molt ben
representats pel grapat de nodes lliures de la complexa xarxa d’arrel osonenca que desplega les seves ales en mil-i-un fòtils socials.

El segon aplec, que serveix per trencar la barrera dels blocs, obrint-se a twittaires i facebuqueros, es caracteritza per:

>>> la caiguda de xarxa de Movistar -paraula de twittaire-. Una caiguda que fa enyorar una major interacció dels osonosfèrics amb Guifi.net i que, alguns, salven tirant de wi-fi de Biblioteques o, com és el meu cas, de bloc de paper i boli a la manera més tradicional.

>> un
parell de genials apunts de bloc parlats:
>>>> el d’en Saül Gordillo, farcit de saber fer periodístic, experiència blocaire i agullonades al respectable;
i

>>>> el de la Trina Milan, acarada a barraca, com saben fer els Stic.cat, per desplegar saviesa d’antropòloga emprenedora peixada en el
dinàmic sector del bon magisteri nostrat.

>> les twitades d’en Comajoana, ara plantejant preguntes,
ara comentant osonosfèriques iniciatives, ara demanant participació “popular!

>> un conglomerat silenció que, com els facebucaires
corrents, escoltem i aixequem el polze (aplaudim, en aquest cas) les
idees dels convidats.

>> la remor dels smarts
que treuen fum als canals de l’Osonosfera (bloc, twitter, facebook) i els seus
nodes principals.

En sortir, em miro el rellotge i em sorprèn l’hora: Pensava que era molt més d’hora! El temps m’ha passat volant! Bona senyal per la trobada que segueix en un restaurant.

I és que marxen a sopar, però un
servidor, cansat i tou, potser per una llarga jornada, potser per
l’edat digital, potser per la pluja que raja, se’n va directe a casa
per mirar de postejar.


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.