El vent em porta al Cau…

… i dins del Cau hi trobo un vell escriptori. Un despatx farcit de calaixos. Cada calaix acull un tou de papers. Papers que em fan arqueòleg de mi mateix. Hi ha poemes de jovencell, romàntics o cavallerescos i mai lliurats a l’aimada venerada. Hi ha històries èpiques, o surrealistes, dels anys d’adolescent aprenentatge. Però el que em fa més il·lusió és en un dels darrers calaixos. Allà, esporuguits pel pas del temps, descansen apunts i exercicis. Treballs de capvespre al Taller de Guionistes de la Plaça de la Virreina: Arguments, escaletes, tractaments, penjadors, lletres i més lletres, paraules i més paraules, càlculs i més càlculs d’estructures, exercicis d’escriptura creativa, hores i hores de feina sota el mestratge d’un vell llop de mar!

Alguns potser encara els recuperi, d’altres ja van fer el seu servei i restaran en l’anonimat de l’oblit. N’hi ha que són obra col·lectiva. N’hi ha un, però, que m’ha fet tornar les ganes de recuperar l’art del guionatge de ficció. Potser torni a posar-me el barret de sastre!

Però ara no és pas l’hora dels somnis encara. És l’hora de les realitats. I vet aquí que recupero un exercici, una juguesca de taller, una peça de bijuteria embastada en aquells temps incerts.

L’exercici?
>> Embastar l’argument d’un film amb tres actors, un espai comú (nau industrial) i un telèfon mòbil.

El resultat

Tres joves rodamons viuen en una nau industrial abandonada en un barri perifèric d’una ciutat qualsevol. La nau és farcida de brosses i rajols, restes de maquinària, ferros i d’altres bocins d’un passat industrial.

Sona un telèfon mòbil i els tres rodamons creuen incrèdules mirades. El mòbil deixa de sonar. Els rodamons fan vida a la nau, surten a pescar feina, cuinen en un foc encès dins d’un bidó vell, …

Sona el mòbil altra vegada, els nois el busquen arreu i, finalment, el més espavilat el troba en un racó de la nau. Escolta el missatge: Una veu desconeguda es dirigeix al rodamón
pel seu nom i li ofereix feina en una producció teatral que s’ha d’estrenar properament a la ciutat. El jove, gasiu, amaga la informació als seus companys i se’n va.

Sona el mòbil. La mateixa veu es dirigeix al rodamón que l’agafa pel seu nom i li fa la mateixa oferta. Aquest s’excusa i surt de la nau. El tercer pren el mòbil que sona novament. La trucada repeteix exactament el patró de les dues anteriors. I el rodamón surt cames ajudeu-me.

Els tres rodamons entren discutint a la nau industrial. De les seves paraules s’enten que s’han trobat al mateix indret tots tres i que el productor de l’obra de teatre els ha comunicat la seva intenció de contractar-ne només un dels tres, però que seran ells els que prendran la decisió sobre l’afortunat que aconsegueixi la feina. Tenen 24 hores per decidir-ho.

Les fúries de l’infern es congrien a la nau. Cadascun dels rodamons desconfia dels seus companys d’aventura. Ningú deixa que ningú s’allunyi del grup. Cada acció fa saltar espurnes. Cada conversa es percep com l’inici d’un complot. Les picabaralles sovintegen. Sona el mòbil.

La veu els diu que la remuneració econòmica per a fer el paper serà més alta. La situació es tensa encara més. Ningú surt a cercar feina, ningú surt a comprar, el menjar comença a faltar. Però ningú dóna el braç a tòrcer. Famèlic, un dels rodamons decideix anar-se’n a comprar, però malentenent les seves intencions un dels companys l’estira de nou cap a la nau. Es barallen. La baralla guanya en intensitat. Una ampolla trencada. Un cadàver.

El tercer rodamón s’espanta i fuig. L’assassí el persegueix i li barra el pas. Una persecució per tota la nau. L’atrapa. Es barallen. Un cadàver. L’assassí s’asseu. Pren consciència del què ha fet i plora. Sona el mòbil.

L’assassí l’agafa. La veu el felicita. És el guanyador. Però també li diu que ell és l’amo d’aquella nau i que tot ha estat una farsa per desallotjar la seva propietat.

So de sirenes. Cops a la porta. El mòbil cau al terra. L’assassí cau de genolls. Els cossos descansen entre brosses i rajols, entre restes de maquinària, ferros i d’altres bocins d’un passat industrial en un present macabre.

2 pensaments a “El vent em porta al Cau…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*