El Cau de l'Ós Bru de Taradell

Traducció “patillera” d’un apunt de Digital Nomads (“nòmades digitals”) que m’ha fet gràcia i que em recorda algunes “campanes” al bar de la Facultat.

Desconec si la mateixa gent circula pels locals d’aquest estil que hi ha a casa nostra o, encara més, si tenim veritables locals d’aquesta mena, però he trobat que els perfils són força semblants als que et trobes en algunes de les biblioteques de la Ciutat Comtal.

Treballar en llocs públics és còmic. Després de passar els darrers deus
dies tornant-me boig entre quatre parets, aquest matí he m’he decidit a
prendre la fresca i he deixat la
confortable i productiva gruta – el despatx de casa- per visitar una
d’aquestes cafeteries que disposen de connexió sense fils.
 
Sortir al carrer ha estat genial. Fer una mica de feina en un lloc
diferent ha estat brutal. L’experiència ha sacsejat totes les meves
neurones, però el que realment ha valgut el preu d’admissió (el cost
d’un cafè) és veure la fauna que hom s’hi troba.

Us en faig cinc cèntims des de la tendre innocència d’un Nòmada Digital
que ha sortit d’excursió en un territori farcit de bestiar de la seva
mateixa espècie.

– Mr. Hardcore
Aquest xicot se’n va a una taula raconera i
s’asseu de cara a la paret. Tot el que pot veure, i veu durant un munt
d’hores, són els seus colzes i el seu peu picant el terra. O està
jugant a un joc d’ordinador o està llegint una novel·la, perquè no treu els ulls del seu portàtil, no s’aixeca, ni somriu, ni es mou passi el que passi al seu voltant.

– Flirtejadora
Divertit però improductiu. El flirteig no dóna cap altra benefici que el derivat d’enviar notes al Facebook.
La flirtejadora s’asseu en un indret on pugui ullar tot el local a la
caça i captura del xicot que serà víctima dels seus comentaris amb les
seves amigues virtualitzades. De fet, s’asseu a la meva dreta en
aquests moments, escrivint a tota pastilla. Cada cop que la miro, ella
m’està fitant dissimuladament. És totalment enutjós! Eps! Si tingués 20 anys i fos solter, la cosa seria força diferent. Us ho ben asseguro!

– L’Escriptor
N’hi ha sempre un, en aquest cas, potser sóc jo. Per això, l’escriptor
és el xicot més eixerit del local. Escrivint sense mirar les tecles,
rient alt sobre el que està escrivint, i, ocasionalment, fitant l’espai
mentre intenta cercar la paraula justa.
 
– Els Representants
Tothom en aquest lloc va amb texans, menys aquell parell de xicots de
vint-i-cinc anys que porten americana i corbata. Són darrere meu en
aquests moments i segur que es tracta de dos representants de productes
farmacèutics. Un és, òbviament, un director perquè està tractant algun
tema seriós i es posa un xic a la defensiva quan l’altre l’interpel·la
sobre la seva feina. Aquest parell van vestits per a l’èxit i preparats
per a explicar-te lo meravellosos que són. Nota: Si teniu vida en
aquesta ciutat, veure-ho que la proporció d’americanes en relació als
texans és molt més alta dins d’aquests espais.
 
– Mr. Ignorant
Aquest paio és irritant si la cafeteria està plena. Entra i ocupa dues taules amb el seu PC,
el seu abric, un altre equip, … Feta l’estesa de fòtils, busca dins
la seva motxilla i treu el cordó per endollar al seu portàtil. Tu l’hi
pots demanar que mogui els seus estris, però…, qui ho acaba fent?
 
– L’Entrevistat
Ei! Ens trobem a Starbucks i et faig quatre preguntes d’uns qüestionaris que m’han fet arribar!

Pobre, pobre noi. Mentre l’entrevistador dispara una quantitat
inacabable de preguntes força personals, l’entrevistat es veu obligat a
respondre sota l’escrutadora mirada de 20 parroquians! Tothom que està
al seu voltant sent la fiblada de la curiositat davant d’un fet com
aquest!

Aquesta relació és només la punta de
l’iceberg; hi ha una munió de fesomies en aquests llocs. Hi hagi qui hi
hagi en aquests llocs, l’art de seure i mirar el comportament de la
gent sense que se n’adonin, és un divertiment per a tota la família.
Tria el millor lloc del local i… a gaudir!

L’apunt inclou un comentari d’un passavolant que inclou una nova espècie al zoo digital: La Mona del Codi.

La mona de codi és una criatura de costums.
Ha acampat amb els seus fòtils electrònics i la beguda que ha estat
demanant durant els darrers 7 mesos o més. Encara que físicament
present, no s’està mai quiet perquè batalla amb 3 bústies de
missatgeria instantània, 5 comptes de correu electrònic i amb la
tempesta de gel que cau damunt el seu centre de dades a Oklahoma. La mona del codi pot fer una base de dades complerta, però no pot conjuntar el seu vestuari com la resta dels mortals.