El Cau de l'Ós Bru de Taradell

I és que, aquest matí, en arribar amb tren a Barcelona, he notat que el comboi anava més buit que de costum. De fet, ja fa força dies que no porta el volum habitual de gent de camp que baixa a a ciutat dia sí i dia també.

Amb la crisi aquesta que ens afecta, si més no en allò de la psicologia, tampoc resulta pertinent prendre el cotxe. Les carreteres de fet van buides d’aquests fòtils que necessiten d’un suc que cada dia costa més diners.

Malgrat aquests inconvenients, en aterrar a ciutat, hi ha una munió de gent que córre com esperitada a la recerca del temps que els lliga a la irrealitat del seu canell emmanillat.

Neguitós, em pregunto si no haurà arribat allò de la teletransportació i jo, capficat en les meves dèries, no me n’hauré adonat. I és que mira que em sabria greu gastar-me diners en un desplaçament feixuc si n’hi ha un altre que em permetés esgarrapar uns segons a la lleva dels llençols.