El Cau de l'Ós Bru de Taradell

(escrit sense accents ni ces trencades. coses dels teclats)

Tot viatge demana d’unes visites turistiques basiques i a l’Ecuador n’hi ha una que cal fer.

A la Mitad del Mundo, just per on passa la linia equatorial hi ha un museu on s’explica la riquesa d’un dels paisos mes menuts, pero a l’hora mes rics del planeta. Multitud de cultures i de natures diverses es donen la ma en un rovell d’ou que fa, si fa no fa, el tamany de l’antiga Corona d’Arago.

Avui soc a la meitat del mon, pero ahir…

Em llevo de la meva darrera nit amazonica. La nit ha esta plujosa i, desoint totes les precaucions, surto al porxo de la caban i m’assec a contemplar el so persistent de la tempesta que s’ha menjat el dols silenci de la selva.

Cap a la matinada deixa de ploure i torna el so del riu, dels insectes, dels ocells i el bestiar.

Despres d’esmorzar quatre alemanyes i un servidor compartim taxi fins a Tena. El taxista, a mig cami, s’atura a recollir la seva neboda i la deixa a la porta de casa. A Tena arribem just per prendre el bus que, a mi em deixara a Papallacta, i a elles les portará a Quito.

Remuntant el cami de la serra hi ha un control policial. Ja n’havia trobat un entre Baños i Puyo. Son controls policials per temes de droga i transit ilegal de persones a traves de la selva, una mena de fronteres interiors. Baixem del bus, magrejen un xic la motxilla, es miren el passaport i ja soc oficialment a la Sierra de nou.

A la tarda, dono voltes per Papallacta i pujo fins les Termes, aigua sulfurosa d’origen volcanic. Soc als pes del Reventador, una de les grans amenaces de Qito, pero tambe font de les seves riqueses.

Al vespre, tinc un hostal amb dues piscines d’aigues termals per mi sol. Que bonic que es el capvespre a mes de 300 metres d’al}ada i banyant-se en una piscina d’aigues calentes.

L’endema, testejo el meu estat fisic. Si ahir era al nivell del mar, la caminada d’unes 6 hores en total em porta per un embarrat cami fins les llacunes de Papallacta, dins de la Reserva Cayambe-Coca (sino erro el nom). Arribo a 4100 metres en un dia de pluges intermitents. Es la suor de l’amazonia, la que rega i enriqueix aquests paratges on tinc la oportunitat de divisar, si m{es no {es el que em sembla, un dels parents que tinc per aquestes terres: l’os de l’antifas.

I b{e, nou viatge fins a Cumbaya amb bus, una visita en aquesta poblacio propera a Quito i aqui estic, en un cibercafe de la Mitad del Mundo, amb una banda de pueblo acompanyant la cursa de braus que s’esta fent a la plaza de toros de la Mitad del Mundo.

Herencies espanyoles en un territori divers i multicolor.