El Cau de l'Ós Bru de Taradell

lluisdetaradell.net - des del 14 de juliol del 2004

Entre el CSIC i Muntanya de llibres: Dos llibres, una història

Deixa un comentari

Feia temps que no tornava a petjar els salons de la Barcelona de les neurones. Recordo els anys que somniava en lletres i treia el cap per aquests indrets a la recerca de coneixences que mai van arribar. Ser un intel·lectual un xic asocial ja ho té això. Avorrit, vaig deixar llast i em vaig enlairar vers les misèries de la vida d’allò que ara en diuen les classes populars, però que per mi sempre han estat els obrers sense possibles.

Aquesta setmana he tornat a trepitjar terrenys d’alta cultura en un periple amb regust de literari Sant Jordi. Dimarts vaig ser a la Residència d’Investigadors del CSIC i divendres, a Muntanya de llibres. Es presentaven dos llibres d’un mateix món, però de continents força separats.

Dimarts, a l’amfiteatre de la Residència, al cor de la Barcelona que concentra el batec intel·lectual del país, ens aplegàvem quatre eixelebrats excursionistes per escoltar un tercet de tenors intel·lectuals del primer nivell: En Lluís Calvo, l’anfitrió; En Xavier Medina; home d’idees clares i amb un rerefons d’antropòleg amagat entre els plecs dels seus mots; i En Francesc Roma, el feliç pare de la criatura que presentava als visitants de la sala de parts històrico-literaria. La peça que tocaven, “Història social de l’excursionisme català. El Franquisme“.

La presentació del llibre, segona part d’una obra que el mateix autor publicava fa ja més de deu anys, recull els resultats d’una recerca de picapedrer que només neurones com les d’en Francesc són capaces de fer i de conduir a bon port.

Durant l’acte, que diuen que va durar hora i mitja, però que, com ja em passava abans, se’m va fer curt i em va omplir d’enigmes, els dos primers tenors van fer una crítica d’un llibre que van titllar de seriós i bífid. Bífid en disposar d’un tarannà acadèmic evident -com no pot ser d’altra manera quan sorgeix de la ploma d’un tafaner encimbellat en tres carreres i camí del seu tercer doctorat- i d’un to divulgatiu que l’apropa, però, al comú dels mortals que, amb menys formació, tenim entaforat el cuc per l’excursionisme i el què l’envolta.

En Francesc, el pare de la criatura, va mostrar unes evidents dots verbals en desgranar els aspectes principals d’una recerca que li permet afirmar sense embuts la necessitat de construir la memòria de l’excursionisme amb la màxima objectivitat possible, sobre tot en un període històric, el del segle XX, on se’ns ha volgut mostrar un excursionisme combatiu i resistent amb un marcat catalanisme de fons que, a la llum del microscopi analític, no sembla ser del tot real.

En el llibre, que després de la vetllada es fa de lectura obligada, es marquen les dues tendències que, pouades en la dècada dels anys 20 del segle passat, pren l’activitat durant el franquisme. A saber, l’esportivització, amb l’escalada i l’esquí com a puntes de llança inicial i l’alpinisme com a torna creixent a les darreres dècades del període; i la popularització que deriva ràpidament vers una turistificació que té en la tenda de campanya el seu màxim referent.

En l’armari dels records queden, doncs, les motivacions científiques, si n’hi va haver en algun moment a casa nostra (afegeix el del Congost), i culturals del primer excursionisme vuitcentista. De fet, potser, fins i tot el mot mateix, ha estat fagocitat pels seus hereus i ha deixat de tenir valor explicatiu per un sector on són els esports de muntanya els que, com ja va succeir amb Cronos, han acabat abandonant son pare a la deriva eterna dels oblits.

I justament, un dels seus fills predilectes, l’alpinisme és la base sobre la que està cuinada la darrera obra de l’alpinista de Balenyà. Un llibre que s’havia de presentar al pati de la llibreria que, des de Vic, està esdevenint un referent sectorial a nivell nacional. Per sort, la pluja va obligar a recloure’ns al soterrani de Muntanya de Llibres.

A la taula presidencial, en Xevi de la llibreria, en Josep Maria de l’editorial i l’Edu, la partera d’una criatura gestada durant tres anys. Davant seu, una gernació d’amics i veïns que no s’han volgut perdre la presentació pública a Osona de la tercera criatura d’aquest autor. Entre la gentada, i amb discreció, els tres estels que l’esguarden en les nits alpines i a qui va dedicat el llibre. Al nounat li han posat un nom força llarg: “Cels de Safir, les ascensions catalanes més emblemàtiques als 14 vuitmils“. I, com s’ha dit durant la vetllada, l’Edu n’ha estat la partera que ha arrancat els records de 14 alpinistes catalans de nivell. Els ha arrencat, els ha arranjat, els ha cuinat i els ha presentat en un llibre que, com no podi ser d’una altra manera, té un fil conductor força conegut a la comarca: Els viatges de tren són tan llargs a Osona que permeten reviure 14 ascensions alpines sense cap mena de problema. L’Edu, possiblement l’alpinista de sentiments més excursionistes que comença a trobar-li gust a l’art d’escriure, hi posa la nota humana que caracteritza la seva bibliografia particular. El llibre més que d’ascensions i descensos, va de sentiments i sensacions.

Aparentment allunyada de l’obra d’en Francesc, l’obra de l’Edu hi veu directament. De fet, ambdues obres tenen un nexe d’unió: L’Annapurna, el primer vuit-mil que va trepitjar el peu d’un alpinista català. L’Annapurna i el Makalu tanquen el període franquista del nostre muntanyisme. Ambdós cims protagonitzen dues de les històries de llibre de l’Edu Sallent. De fet, les expedicions catalanes dels anys 70 suposen l’inici de l’himalaisme més nostrat.

Entre pare i fill, entre neurones i testosterones, entre dades, informacions, records i sentiments, entre dues maneres paral·leles de sotjar els secrets dels qui anem a la muntanya i ens l’estimem de tot cor, passo una setmana que, si tot va bé, acabaré fent el modest i ferèstec cim de Les Agudes.


  1. Hola Lluís, ben vista la relació entre un text i l’altre. Encara que potser cap dels dos autors ho sapiguen hi ha un nexe entre els seus llibres, no tant pel contingut, sinó per la seqüència. Probablement sense tot el que explica el Francesc Roma en la seva història de l’excursionisme durant el franquisme no s’hauria arribat al que l’Edu Sallent pot relatar en el seu text. Hi ha una subtil i inconscient continuitat.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.