17 d'octubre de 2013
General
0 comentaris

Un mes i un dia, una eternitat

De l’Onze de Setembre al Dotze d’Octubre hi va un mes i un dia. De la Via Catalana per la Independència a la manifestació Som Catalunya, somos España hi va un món. I, entremig, hi ha una eternitat.

L’èxit cívic, humà i polític dels 2 milions de persones que ens vam agermanar de punta a punta de Catalunya i més enllà ha obligat el govern del PP a canviar el guió de la seva resposta davant la crisi territorial espanyola i l’exigència de democràcia i independència que els ciutadans de Catalunya reclamem. Quan tot el món ha pogut veure 400 quilòmetres lineals de terra catalana plens de color groc, el menyspreu del silenci s’ha acabat.

Davant la sorpresa internacional, els ministres espanyols no han pogut continuar fent com si no passés res a la pell de brau. I, seriosament, o sobreactuant, han ampliat i endurit el camp de conflicte obert. Rajoy, Wert, Margallo, Fernández Díaz, Bauzà, Esperanza, diferents convidats a l’entreacte com Almunia, González i els ambaixadors europeus, amics tolerats de sempre com els grupuscles d’extrema dreta fent-se seu el carrer i boicotejant Blanquerna, les apel·lacions repetides al nazisme i ETA, la caverna a l’enèsima càrrega contra TV3…

Els estirabots i les paraules gruixudes, les amenaces d’expulsió i de vet etern en qualsevol organisme internacional, la predicció de l’apocalipsi econòmic, la recerca de la bronca i la guerrilla parlamentària, les crides de cossos policials a la participació a les manifestacions o les maniobres militars en territori civil són instruments de pressió psicològica que queden curts quan es tracta de Catalunya…

Perquè no ens enganyem, segur que aquesta només és la part més epidèrmica del que realment fan. Perquè les maquinàries dels estats són poderoses, més encara quan la decisió presa pels seus dirigents es resumeix en tres paraules. No, no i no. Prou ens han fet saber que el mateix monosíl·lab serveix per a qualsevol via imaginable fins avui. On són bons de veritat els estats i, per descomptat, l’Espanyol també, és en la feina silenciosa, la que continua aplicant a consciència aquella màxima del 1714 que deia que se consiga el efecto ‘sin que se note el cuidado‘. Prou que la van executar a Fresno.

I quins objectius persegueix aquesta feina silenciosa? Diversos i tots fonamentals, començant per intensificar el constant setge econòmic a la Generalitat i continuant immediatament per la hiperactivació dels i les catifes roges (que, traduït literalment de la novel·la Victus de Sánchez-Pinyol, dels “felpudos rojos” també en podríem dir “peluts vermells”) perquè intensifiquin la desunió a l’interior de Catalunya. Aquest és un objectiu essencial en l’estratègia de l’Estat Espanyol i al que personatges de la política, del món financer i mediàtic s’hi presten encantats. El paper galdós de l’encara president de la Comissió d’Exteriors del Congrés espanyol, Duran i Lleida, fa que molts pensin que és la guineu que el Rajoy ha deixat anar al galliner català.

El camí a recórrer encara és llarg, i anirem veient com hi ha catalans que es venen abans que se’ls proposi ser comprats. Per a garantir les possibilitats d’èxit final del procés sobiranista iniciat, com a col·lectiu nacional hem de combatre aquesta possibilitat amb força.

La Via Catalana de l’Onze de Setembre ha estat una demostració extraordinària de la capacitat de mobilització del poble de Catalunya. Ara per ara, és la força més gran amb què podem comptar. Però no n’hi ha prou de quedar-se amb aquest bagatge. També cal aplicar-se en la feina sigil·losa, i em consta que es fan coses en aquest sentit.

A Europa hi trobem catifes roges o peluts vermells, sens dubte, però segur que coincidirem també amb molts demòcrates. I quan s’acabin els demòcrates hem de buscar la coincidència d’interessos. Perquè Churchill ja va deixar ben clara la crua realitat: que els països no tenen amics o enemics sinó interessos.

Article publicat el dimecres 16 d’octubre al diari digital Tribuna.cat 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!