Temps de revoltes
El món es troba immers en una voràgine de canvis. El trasllat del pol central de l’economia planetària i l’assalt accelerat de la Xina al cim de l’economia mundial, els gravíssims problemes que ens ha portat el liberalisme extrem vencedor del bloc comunista… i ara els esclats armats als països africans, amb sort i destí democràtic diferent segons el dictador que hi hagi… Aquestes revoltes populars a Tunísia, Egipte, Líbia, etc, han agafat les nostres societats occidentals d’imprevist, acostumats a conviure amb les seves dictadures i corrupteles històriques. Com ens va venir per sorpresa la caiguda del mur de Berlín i com ningú va saber veure l’arribada brutal de la crisi mundial. Si alguna cosa sobta, en aquesta època dels omnipresents estudis i anàlisis econòmics i socials, és la incapacitat general de veure venir les grans crisis i canvis accelerats de les darreres dècades.
Com queda Catalunya en aquest panorama, endeutada i immersa en una crisi com feia decennis que no patia, atrapada entre els agents econòmics que marxen a l’Àsia a cada instant, que conviu en una Europa del benestar extenuada, fatigada per un Estat depredador dels seus impostos i el seu autogovern, i amb un nord d’Àfrica esclatat que ningú sap com acabarà?
Hi ha qui pensa –entre els quals el portaveu del Govern, Francesc Homs- que la crisi bèl·lica al nord d’Àfrica, ens beneficiarà. Davant fets i situacions tan greus, no és qüestió d’alegrar-nos de les convulsions dels altres, ni de pretendre viure de senyors aprofitats de la guerra. Si acaba triomfant la democràcia als països revoltats, la generalitat de l’economia se’n beneficiarà perquè sens dubte baixaran els nivells de corrupció i d’opacitat, i allò que caldrà fer per aprofitar les oportunitats que obrirà la nova etapa és ser més competent.
Amb temps, s’aniran creant noves estructures democràtiques i els caldrà importar coneixements vinculats a l’assessorament i el màrqueting polític, a les tecnologies de la comunicació vinculades a l’activitat política i institucional on tindran un paper destacat a jugar empreses de màrqueting, de publicitat, consultories, especialistes en internet i xarxes socials, companyies tecnològiques i de serveis….
No és qüestió d’alegrar-se de les desgràcies dels altres, sobretot des d’una tribuna pública, tot raonant que ens pot beneficiar econòmicament. És més honest pensar, expressar i preparar-nos per allò que podem aportar a la situació futura si evoluciona cap allà on desitgem tots, des d’un punt de vista democràtic, i què pot representar des d’un punt de vista d’internacionalització i de visualització de la nostra economia.
Una primera actuació ha de ser reforçar les pròpies estructures econòmiques, bàsicament les turístiques, perquè hem de tenir present que mentre les crisis es produeixen, els vasos comunicants funcionen i l’economia fa nous camins. Exemples com la guerra dels Balcans, viscuts fa ben pocs anys en aquesta Mediterrània compartida, ja van posar de manifest l’alta sensibilitat del turisme a les situacions bèl·liques. Posem-nos a la feina, a liderar el país, a injectar-li optimisme, a trobar-li camins de futur, d’expectatives, d’especialització i de feina en la nova situació mundial i oblidem-nos de comentaris malsonants i de twitters com el d’aquell cantant d’Operación Triunfo que lamentava, quan Egipte bullia, que no es veiessin turistes a les piràmides…
Article publicat al diari digital www.tribuna.cat el 10/03/2011
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!