30 de juny de 2010
Sense categoria
2 comentaris

Sant Pere era un bon home…

Sant Pere era bon home -així fa la dita- i resulta que de tanta bondat li han esguerrat la festa, una de les més sentides de l’entrada de l’estiu i de la tradició catalana.

Els culpables d’aquesta calamitat, els magistrats del Tribunal Constitucional espanyol que li han fet dir el que han volgut a la lletra de la Constitució espanyola, també han provocat que molta gent no tingui el millor dels ànims per sortir de revetlla, tronada o ball. Perquè si l’inici de l’epopeia de l’Estatut tenia com a objectiu aconseguir que els ciutadans i ciutadanes de Catalunya milloressin el seu nivell i la seva qualitat de vida, visquessin millor, aquests magistrats han sentenciat que això no sigui així.

L’afaitada, estocada, patada al ventre, esquarterament o decapitació directa segons com es visqui i on es llegeixi o s’escolti, afecta tots els aspectes fonamentals pels quals es va redactar l’Estatut, i la magnitud real de la tragèdia només la començarem a saber quan arribi a mans del poble tot el reguitzell d’interpretacions que es fan a articles que no s’han declarat inconstitucionals. Mentrestant, la nació, els diners, la llengua, la justícia, la bilateralitat, les vegueries, les caixes d’estalvi, la immigració… són objectius abatuts, ferits o arranats.

La mort d’aquest Estatut s’havia anunciat repetidament, i segurament que com a estratègia psicològica les últimes hores s’havia fet córrer que encara hi hauria molts més articles tocats i enfonsats. Però realment fins que el captiu no ha passat a millor vida molta gent no s’ha començat a adonar de la mentida, el menyspreu i la humiliació al poble de Catalunya durant els quatre anys que ha durat tot el procés.

Ara vénen al cap la proclama d’acceptació prèvia de Rodríguez Zapatero, els recursos contra aquest Estatut -i no contra els altres- per part del PP o del Defensor del Pueblo –socialista-, les ribotades de l’altre socialista espanyol Alfonso Guerra, les encaixades de mans de Mas i Duran amb Zapatero, el rearmament propagandístic, polític i social de l’Espanya unitària, les vacil·lacions, dubtes i estratègies curtes dels partits catalanistes, nacionalistes i independentistes… fins que uns quants magistrats han reblat l’obra, l’encàrrec sinistre dels dos grans partits espanyols.

Calia marcar la indissolubilitat d’Espanya fins a vuit vegades en un text dels sempre sospitosos catalans? Que el ciutadà se senti estafat perquè el seu vot plenament democràtic i seguint la llei no ha valgut absolutament per a res tant els fa. Que el ciutadà se senti mentit pel president del govern espanyol, per les Corts espanyoles i els partits espanyols que van pactar i signar unes lleis amb els representants del poble de Catalunya i ara fan com si la cosa no anés per ells, tant els fa…

Aquesta és la ignominiosa herència i l’infumable missatge que deixen per a la democràcia, la convivència i la posteritat del conflicte entre Catalunya i Espanya.

Però ara el mal ja està fet, els plats estan trencats i cal trobar els altres camins de sortida. El menú del què cal fer a partir d’ara costarà de pactar perquè l’han de preparar els partits i la proximitat de les eleccions no ajuda. Cal fredor per no tornar a errar i per a ser capaços de restablir la dignitat de les nostres institucions.

El primer plat de la resposta ja s’està amanint: gran manifestació convocada per Omnium Cultural dissabte 10 de juliol a Barcelona, i els ciutadans hem de fer l’esforç de respondre, malgrat que moltíssima gent que se sent traïda ho engegaria tot a rodar.

D’aquí a allà encara han de passar moltes coses, previstes, imprevistes i coincidents en temps com el cas Millet, però tots hem de tenir clar que ara ja ens han expulsat del camp de joc. S’han acabat les mitges tintes i les il·lusions federalistes i federalitzants, perquè per a fer realitat aquesta il·lusió no hi ningú a l’altra banda. L’únic camí és el del màxim esforç i la màxima recompensa: la independència.

I mentre fem camí bo, celebrem com cal aquests dies de festes i revetlles, perquè les grans aspiracions necessiten alegria i il·lusió.

  1. El primer plat de la resposta ja s’està amanint: gran manifestació convocada per Omnium Cultural dissabte 10 de juliol a Barcelona, i els ciutadans hem de fer l’esforç de respondre, malgrat que moltíssima gent que se sent traïda ho engegaria tot a rodar.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!