15 de juny de 2010
Sense categoria
0 comentaris

Recordeu-vos-en de Miravet!

El poble de Miravet ha estat lligat de fa segles amb lletres rellevants als atzars de la història de Catalunya, i l’aprovació de l’Estatut fa quatre anys havia de significar la inscripció amb lletres d’or en la història del país. Abans ho havien estat Núria i Sau, i ara tocava a la Catalunya Nova aquesta pàgina. La dissortada història d’aquest Estatut ha provocat, però, que a hores d’ara ningú en parli com l’Estatut de Miravet.

Entre ribotades i toros constitucionals, la memòria històrica és injusta amb aquest simbòlic poble de la Ribera d’Ebre. El castell és el monument més visitat de les Terres de l’Ebre, la terra fèrtil és un verger de cireres, auberges –préssecs- i fruita dolça. La terra de canterers de Miravet és el primer poble on sobreïx l’Ebre, i molts cops l’únic indret de la Ribera on circula la fresca a la vora del riu… Quatre anys no són res per a la història mil·lenària d’una nació, i tampoc per a un poble de pedres templeres i morisques, però aquesta terra de molts bons amics hauria pogut treure més profit de la història recent si Catalunya mateix també l’hagués obtingut. Aquesta és la realitat a curt termini, tanta realitat com que durant tot aquest temps la seva dramàtica vida ha esdevingut sempre un mantell que s’ha demostrat capaç de tapar qualsevol altra actuació política, social o econòmica decidida o produïda al país.

Com si tantes coses que s’han esdevingut a Catalunya mentrestant fossin petiteses! Però la història acostuma a ser una juguesca a llarg termini, una cursa de fons. Prou bé que ens ho va recordar el documental Adéu Espanya? emès per TV3. En aquest camí, mentre unes forces fan avançar la societat, unes altres posen tots els obstacles i caven totes les trinxeres per a frenar-la. Els casos que el magnífic programa va exposar amb qüestions nacionals irresoltes dins Europa són fruit indubtable de realitats històriques, humanes, econòmiques i geogràfiques diferents. Però el món gira, Europa també –quantes variacions ha tingut el mapa fronterer en els darrers cent anys!- i la nostra societat està evolucionant políticament, com reflecteixen indubtablement els sondejos sociològics.

El sol fet que TV3, tants anys després de la seva creació, plantegi finalment amb rigor i seriositat aquesta possibilitat de nou estatuts polític col·lectiu és un símptoma inequívoc de la maduresa democràtica del país. Com també ho és la resposta positiva i indubtable de l’audiència i el ressò limitat de la crítica del PP i Ciutadans, que, sempre vetllant per la puresa del nostre esperit, encara gosen afirmar que no ens és bo plantejar-nos aspiracions de futur diferents del magre present que ja coneixem. En aquest programa hi apareixia Arenys de Munt com a nou lloc simbòlic: és el municipi que va acollir la primera de les consultes populars per la independència que progressivament es van celebrant municipi rere municipi arreu de Catalunya. És un procés seguit amb molt d’interès –molt més del que es reconeix- a Madrid i Brussel·les.

Aquest interès internacional creix més encara amb motiu de l’admissió a tràmit de la Iniciativa Popular que insta a la realització d’un referèndum per la independència de Catalunya… l’estació final del procés encara desconeixem. Segur que el camí fet, ple de desconsols constitucionals, posarà més en relleu la fita que va representar aquest poble de la Ribera d’Ebre. Segur el llarg camí de la història serà capaç de fer justícia amb el poble de Catalunya i també ho farà amb el poble de Miravet. Si qualsevol dia d’aquest estiu us trobeu sobre els immensos carreus del castell que corona el poble, llanceu la vista al riu i respireu a fons: no dubtareu que sou a Miravet.

 

Article escrit pel diari digital www.tribuna.cat i publicat el 14 de juny de 2010

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!