8 d'agost de 2009
Sense categoria
2 comentaris

Petits plaers

Un dels petits plaers que cada vegada apassiona a més gent és el món del vi i, amb ell, tota la màgia que genera al seu voltant. Una nova cultura que, juntament amb el bon menjar, preparat minuciosament, amb amor, a foc lent i degustat a poc a poc, sense presses, és el que s’ha donat a conèixer com a Slow food. Un món extraordinàriament complex en el què massa sovint contemplem, no sense sentir una certa vergonya aliena, com alguns s’hi atreveixen sense adonar-se’n de les seves mancances, cosa que els situa en el ridícul més espantós. En aquest sentit, sóc de l’opinió que amb el tema del vi, sense que ens faci por, s’ha de ser, com en tantes coses en aquesta vida, molt respectuós i humil.

Aquests dies he acabat un curs de tast de vins virtual per la UOC impartit per l’Àlex Duran, un savi que – i mireu que això d’aprendre a tastar vins a distància d’entrada pot generar una certa perplexitat – ha sabut generar el clima adequat perquè, tant des del punt de vista tècnic com del sensorial ens apassionéssim i alhora adquiríssim més coneixements d’aquest món del que reconec que queda molt per aprendre. Us recomano que doneu un tomb per la pàgina de l’Àlex Duran http://www.sommelieralumni.org  i així comprovareu totes les possibilitats que les xarxes socials i el món virtual en general ofereix, també en el tema del vi.

El clima, el sòl, les varietats…la intervenció de l’home, són elements essencials si volem entendre alguna cosa en l’anàlisi sensorial i les seves fases visual, olfactiva i gustativa. De tota manera l’experiència també ens ensenya que tot plegat és molt subjectiu i que el criteri propi també és un valor extraordinari…sobretot en tot allò que té a veure amb el maridatge. I és, en aquest sentit, que m’agradaria explicar i recomanar les quatre darreres experiències vinculades al maridatge – i m’agradaria que algú més expliqués les seves –. Aquí les teniu:

Tonyina a la brasa amb Llàgrimes de Tardor 2006

Res tant senzill com aquesta menja ( sal, sal grossa, pebre, oli d’oliva i rodanxes de tonyina un xic dobles ) que s’ha de fer molt poc, fins al punt que de dins quedi una mica crua…allò que en diem volta i volta. S’ha de servir calenta i jo vaig acompanyar-la amb uns pebrotets del padrón i amb un vi blanc de la Terra Alta, Llàgrimes de Tardor 2006. De la Cooperativa de Bot està fet amb Garnatxa blanca 100% i fermentat en barrica de roure francès. És un vi de color groc daurat amb reflexos verdosos, d’aroma intens amb predomini de les fruites tropicals. En boca és fresc i molt envellutat, mantenint encara les notes de fruita, té un final llarg. ( això és el que diu la nota de cata….a mi em costa distingir-ho).

Arròs de peix amb Sumoll Rosat 2008

Els arrossos, un altre petit plaer… Aquesta vegada no el vaig fer jo, sinó que me’l van servir en un restaurant de Barcelona. Ens vam deixar aconsellar l’arròs – un altre dia en parlarem dels arrossos – i també el vi. I ens van proposar un rosat molt especial i controvertit, Sumoll Rosat 2008 de la DO Penedès elaborat al Celler Pardas. És un vi rosat, un 10% del qual ha passat en bóta de castanyer durant quatre mesos. El vam trobar extraordinàriament bo i, escoltades les explicacions que a l’entorn d’aquesta varietat de raïm autòctona – fins llavors desconeguda – però fins fa poc rebutjada per considerar-la massa vulgar i aspra, encara ens hi vam endinsar més. La nota de cata ens ajuda a descobrir que es tracta d’un vi entre vermellós i un rosa molt brillant que, a diferència de rosats d’altres varietats, no és “el típic rosat piruleta, que és un rosat de terroir” ens diuen els elaboradors, el pas de boca és untuós i secant al mateix temps, cremós i àcid, cítric i un punt balsàmic.

Carpaccio de pop amb Viognier criança 2005

No es tracta tant del convencional ‘pop a feira’ o pop a la galega, sinó de tallar amb làmines esquitllavades molt primetes de les potes del pop prèviament bullit ( i semicongelat per poder-lo tallar bé ) i amanir-les amb sal grossa, pebre blanc i negre però que no quedi en pols sinó que es notin els trossets i oli d’oliva…Ja ho veieu, tot plegat també molt senzill.

Aquesta vegada ho regarem amb un altre vi blanc fresquet, per exemple un Viognier Criança 2005, embotellat per Rosa Maria Torres, a la Cooperativa de Sarral. El viognier és una varietat portada pels grecs a la vall de Côtes du Rhône (França), i està considerada com una petita raresa amagada i cultivada en tres zones: el Condrieu, famosa pels seus vins secs i delicats; Chateau-Grillet, essent la vinya més petita amb DO pròpia; i finalment, la Cote-Rotie, a la vall del riu Roina. Es tracta d’un vi fermentat i envellit durant vuit mesos en botes de roure francès d’Allier.

Arròs d’ànec i colomins amb Terra d’Hom 2006

Aquest és un arròs que feia temps que teníem pendent i que disposàvem dels ingredients de collita pròpia. L’arròs no té secrets, només vol que el sofregit i el rostit es faci lentament i amb amor….i a llepar-se els dits! Era la primera vegada que fèiem un experiment d’aquesta mena i la veritat és que va ser un èxit. Ho vam maridar amb un vi negre de criança molt especial: Terra d’Hom 2006 fet a Porrera, DOQ Priorat, dels cellers Ardèvol, un vi amic treballat amb passió i artesania…i això es nota. La nota de cata ens descobreix que és un vi barreja de Cabernet Sauvignon, cyrah, garnatxa i merlot i que ha per barrica de roure francès. El seu color és d’un roig intens color cirera molt madura i desprèn olor que ens recorda mores i prunes madures…farigola i espígol. A la boca té un pas molt agradable, de cos mitjà i amb una sorprenent suavitat al paladar. Ens queden records a la boca d’espècies i regalèssia. En fi, dit d’una altra manera, un vi collonut!

No volia acabar aquest articlet sense recomanar una pàgina que s’ha convertit en una referència territorial i també nacional en tot allò que fa referència al món del vi, allí si que podreu trobar comentaris especialitzats, tots ells fets amb coneixement de causa. És la pàgina de l’amic Jordi Castells  http://blocs.mesvilaweb.cat/jordicastells.

  1. Si m’ho permets, com que no sé fer maridatges
    amb menjar, en faré amb paisatges que em sedueixen………Per exemple, un Fra
    Guerau contemplant el Montsant des de La Morera, o un Celler Cecílio Negre criat en llicorella del Priorat…….

    Valtros mateixos, com molt bé dius Lluís, això
    dels vins forma part dels petits plaers i no podem deixar-nos perdre l’oportunitat
    de descobrir-los…… no que sí?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!