A mesura que s’acosten dies decisius, tots els ciutadans anem prenent consciència que cal expressar les nostres conviccions sobre els camins de futur del nostre poble. El gran mèrit de la democràcia és que tothom pugui expressar el seu criteri sobre el futur col·lectiu del país on viu. I les darreres enquestes i sondejos posen
L’aportació espanyola a la política des de l’Onze de Setembre és una antologia de disbarats, desbarrades i d’amenaces digna de figurar en els annals internacionals. Les set plagues d’Egipte van camí de ser una fotesa respecte tot allò que pot passar als homes, dones i infants que viuen en aquest cantó de món que es
Portàvem anys aguantant ignoràncies i menyspreus polítics i espolis econòmics, que van acabar reblant jutges constitucionals. De forma paral·lela, ens deien que la política no interessava a la ciutadania, que els ciutadans en passaven olímpicament i que els polítics només servien com a blanc de les seves ires i frustracions. Però vet aquí que cinc
La Diada Nacional de Catalunya, l’Onze de setembre d’enguany, demà serà recordada i tindrà influència política, econòmica i social per força anys. Arribem a aquesta convocatòria amb tots els elements perquè sigui un èxit multitudinari. L’autisme de l’aparell de l’Estat i dels principals partits polítics espanyols, una crisi que la ciutadania entén que seria molt
Un dels aspectes més foscos i lamentables d’aquesta crisi és l’assumpció de responsabilitats. Portem més de quatre anys de crisi i fins ara és com si no n’hi hagués hagut. Ni responsabilitats econòmiques, per part dels alts dirigents de bancs i caixes que han protagonitzat la desfeta; ni polítiques, per part d’aquells dirigents que amb
Un instrument clau de la dreta espanyola quan governa és la paraula: la mentida per paraula. Aquest mateix mes de juny es commemoren deu anys d’una de les grans troballes lingüístiques que quedarà per a la història gallega i espanyola: els “hilillos de plastilina” que l’aleshores ministre Rajoy va dir que sortien de l’enfonsat Prestige.
El creixement és avui una entelèquia de la nostra economia. Cada pas enrere que fem com a societat, en atur, en retallades, en sous, en condicions, en interessos, en deute… és acompanyat d’una nova i redoblada empenta salvatge i especulativa per a què tots retrocedim un altre pas més. Un col·lectiu a qui es fa
La crisi és la gran oportunitat que el govern actual del PP ha trobat per a articular el seu projecte econòmic basant-se en dos pilars fonamentals: Espanya mercat únic a dins, Espanya marca única a fora. La premeditada asfíxia econòmica de les comunitats autònomes fa que aquestes institucions hagin de recular en l’exercici de les
El sistema econòmic que ens hem dotat col·lectivament ens ha sortit pervers. Sense saber ben bé com, les generacions que més anys han estudiat, les que han rebut més inversió econòmica en la seva formació, les que han allargat el seu curriculum educatiu en uns centres com mai havíem tingut… s’aboquen directament a la desesperança.
Catalunya, país de convivència, país d’immigrants, país de genis, país de boscos, país de… Aquest pot ser l’inici de qualsevol eslògan turístic, de campanya social o de descripció de Catalunya. Però per a reconèixer-nos també haurem d’afirmar: Catalunya, país de reivindicacions. Les reivindicacions a Catalunya han esdevingut com un cercle tancat i viciós. Repetitiu i
Quan la Trinca triomfava arreu, la faixa anava de rebaixa. Una generació després, el PP altre cop enfaixa per arreu un estat de costures trencades i sobreeixides. La crisi és el gran motiu, la gran excusa esperada. Quan els mercats collen els governs repetint insistentment el mantra que s’ha estirat més el braç que la
Les tendències socials i comercials han fet que avui dia es compri més per Nadal que no pas per Reis. I és que els infants tenen més temps per a jugar amb els regals del Tió i del Pare Noel que no pas amb els que porten els Reis d’Orient, ja que els primers arriben
La remor que se sent i s’acata és que l’autèntica mida de Rajoy la veurem a partir del març que ve. Després d’unes eleccions generals guanyades per l’autodestrucció del PSOE, la darrera revàlida seran les eleccions autonòmiques d’Andalusia per a acabar de tenyir de blau gavina el mapa hispànic. Abans d’acabar l’any calia oferir un
El temps de crisi són temps d’obrir nous horitzons i trencar fronteres, d’encarar-se amb optimisme al magre present per a guanyar el món en el futur. Aquesta és l’única sortida col·lectiva que tenim, encara que alguns vulguin precisament el contrari, com el principal partit espanyol, el PP, que té una dèria especial i continuada a
El càncer d’avui en el món de l’empresa és la por a cobrar tard i malament, o bé a no cobrar la feina feta i la feina per a fer. Aquesta situació angoixant deixa moltes víctimes pel camí, els ofegats econòmicament que no han pogut sobreviure més enllà dels impagats tot i la lluita titànica