3 de desembre de 2011
Sense categoria
0 comentaris

Obrir-se al món, Mediterrània enllà!

El temps de crisi són temps d’obrir nous horitzons i trencar fronteres, d’encarar-se amb optimisme al magre present per a guanyar el món en el futur. Aquesta és l’única sortida col·lectiva que tenim, encara que alguns vulguin precisament el contrari, com el principal partit espanyol, el PP, que té una dèria especial i continuada a tancar o cegar qualsevol porta o finestra o delegació que ens obre com a catalans al món,.

Amb l’entorn econòmic i social que ens movem, la consecució per part de Tarragona de la realització dels Jocs del Mediterrani de 2017 és una responsabilitat encara més gran del que ho seria en una situació econòmica més “normal”. L’organització i l’èxit d’quest esdeveniment farà pujar el reconeixement internacional de Tarragona. Possiblement no la farà tornar a ser la capital del món 2000 anys després, però si l’oportunitat s’aprofita bé pot fer créixer de forma exponencial l’autoestima interna de la ciutat i del territori.

Esdeveniments d’aquesta magnitud, vestits d’importància geoestratègica i d’intercanvi multicultural, també serveixen per a aconseguir palpables millores en les infraestructures de la zona, i aquest és un altre gran repte, perquè perdura de forma material mentre que l’èxit el reté fonamentalment la memòria.

Arribar a bon port en les condicions macroeconòmiques actuals sens dubte que es converteix en una odissea més difícil del que es va preveure quan va començar a gestar-se la candidatura. Però Tarragona va optar per obrir-se a tota la Mediterrània i ara, en ple temporal, l’únic camí que hi ha és vogar més dur i no defallir en cap moment.

L’Ajuntament, el principal promotor de la candidatura, té greus problemes a la seva hisenda per a mantenir el dia a dia de la ciutat i aquesta situació, que sens dubte s’allargarà en el temps, obligarà a concentrar-hi molt i molt de temps. Encara caldrà veure si hi ha inestabilitat política o no atesa la situació de govern local en minoria i, de tant en tant, de cants de sirena de moció de censura. El 2017 és molt lluny per a la majoria de les persones, i molt a prop per a projectes d’aquestes magnituds. En tot cas, caldrà que tothom mantingui la lleialtat institucional que l’aposta guanyada significa.

Entre totes les incògnites que aquest nou estadi obre caldrà veure si amb el PP al govern es colla encara més políticament i quin reconeixement es farà dels símbols de Catalunya. Encara són recordats els equilibris i desequilibris que es van fer i patir durant els Jocs Olímpics celebrats a Barcelona l’any 92…

El darrer repte, un cop esvaïda la flama, serà l’herència que es llegarà a les properes generacions, i massa vegades queden grans infraestructures culturals, esportives o firals de difícil manteniment econòmic posterior. Sobre la Península Ibèrica n’hi ha unes quantes així fruit dels grans esdeveniments internacionals dels darrers 20 anys.

En el cas tarragoní, esperem que els Jocs serveixin per a donar una viabilitat raonable a grans infaestructures ja existents sense un pla d’usos ni de viabilitat econòmica definida a hores d’ara com és la plaça de toros, reformada per la Diputació. I seria desitjable que, acabada l’alegria, tampoc deixin el futur empenyorat per gaires anys.

I mentre Tarragona guanya la Mediterrània, Barcelona, en aquesta lluita constant per la projecció internacional, ara també vol guanyar l’alta muntanya. A veure com li va la travessa dels Pirineus..!

Article publicat al diari digital www.tribuna.cat. 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!