16 de maig de 2013
General
0 comentaris

Més enllà del dèficit fiscal

Fa mesos i mesos que la vida diària de l’administració catalana és un ball de números, o una vall de llàgrimes, que en aquest cas és el mateix. Senyal de pobresa, i camí de la misèria, els diners recaptats a Catalunya passen de llarg, quan se n’han anat no tornen i qui ha de pagar no paga. Un cercle viciat que hi ha prou gent sota la pell de brau que procura perpetuar-lo en bé propi.

Portem mesos de retard i mesos de regateig en l’aprovació dels pressupostos de la Generalitat per la magnitud de la destralada que cal fer a la nostra administració. Tot sigui pel dèficit! Si més no, aquest és l’argument –o l’excusa– oficial. Fins que, esporgant, tallant, escapçant i podant passem del rigor del dèficit al ‘rigor mortis’.

És temps d’agonia i cada cop són més les persones entenimentades que estudien des de tots els cantons noves perspectives i altres camins de futur del nostre país. Hi ha el convenciment generalitzat que aquest règim ja no dóna més i que cal explorar tots els altres camins i dreceres abans que arribem a l’abisme polític i social.

Economistes, politòlegs, sociòlegs, lingüistes… tot d’especialistes s’han posat a comparar la nostra realitat amb la de països similars, i també diferents. I fan propostes per a un país millor i amb personalitat pròpia, en un activitat frenètica de repensar i proposar el país com no s’havia vist mai fins ara.

El càlcul de l’espoli fiscal de Catalunya va ser tota una fita en el desenvolupament d’aquest procés. I continua sent un referent de valor incalculable per entendre què significa això de l’encaix de Catalunya amb Espanya. Però en el trajecte col·lectiu que estem fent, cal continuar recollint i valorant totes les arbitrarietats i injustícies que patim com a catalans i que afecten, coarten, limiten i redueixen la nostra cohesió social i el benestar del nostre poble.

Si bé caldrà continuar tenint ben present el sostre de dèficit, ens enganyarem si només ens dediquem a mirar aquest indicador. Perquè si el govern espanyol pagués allò que deu als ciutadans i ciutadanes de Catalunya, no hauríem de patir pel dèficit perquè hauria desaparegut. Per això ens caldrà continuar insistint, reclamant i exigint que el Regne d’Espanya pagui la disposició addicional tercera, el fons de competitivitat, la llei de dependència, les beques, les parts percentuals dels increments d’impostos que ha aplicat, que també executi les infraestructures…

La nostra mirada a l’estratègia deliberada d’ofec econòmic no es pot reduir simplement al dèficit fiscal tant de moda. S’ha de completar i enriquir amb noves dades que ens ajudin a fer entendre a la ciutadania des de nous criteris i punts de vista l’abast i els efectes negatius de la dependència.

Ara que hi ha l’obsessió per reduir el nombre de treballadors de l’administració pública per a estalviar-se el seu sou, bé valdria la pena de saber quants funcionaris estem dedicant a fer front a les reiterades agressions polítiques del Govern espanyol per terra, mar i llengua. I a saber les dades d’evolució històrica de què ens ha vingut costant aquesta dedicació obligada de batallar davant un estat que contínuament ens va a la contra. Saber l’abast i el cost de la dependència política sobre els llocs de treball de la nostra administració potser ens farà veure que hi ha altres formes més profitoses d’afrontar crisis.

Com a país, segurament serà més positiu fer el nostre propi camí i acabar la gran conflictivitat que genera la dependència, amb la perspectiva d’alliberar empleats públics dedicats a la batalla entre administracions per dedicar-los a treballar directament sobre qui ho necessita, els ciutadans i les ciutadanes que volen i necessiten sortir de la crisi econòmica.

Article publicat al diari digital www.tribuna.cat el 16 de maig de 2013

(Imatge treta de El radar de Sarrià

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!