El bloc de Lluís Aragonès

Per imperatiu legal han estat posades a la picota i transformades en bancs, en nom de la reestructuració del sector. Però aquestes mutacions, fetes a una velocitat econòmica gairebé tan meteòrica com la modificació política de la Constitució intocable, encara no han acabat. La intervenció definitiva del FROB (Fons de Reestructuració Ordenada Bancària) a CatalunyaCaixa i Unnim només s’augura com el pas previ ser comprades per algun fons d’inversió –xinès?, alemany?…– a preu de saldo.

Aquest proper pas, preparat a consciència pel regulador espanyol, serà el punt i final producte d’aquesta harmonització sectorial: abans malvenudes i comprades per desarrelats especuladors que dedicar tot l’esforç a mantenir-les en benefici del país al qual han servit i al qual han retornat una ingent obra social que enyorarem. Amb perspectiva, cada cop és més clar que tota aquesta operació senzillament és una LOAPA econòmica. Amb tota regla, i que s’ha aprofitat per a embolicar-se de forma populista en missatges i banderes com la crisi o la mala gestió.

Tot i que hi hagi hagut errors -greus en alguns casos- o dirigents que han provocat situacions nefastes, el tracte a què s’ha sotmès les caixes catalanes i els seus impositors ha estat indigne. Ni totes les caixes han estat gestionades amb la mateixa matusseria ni les caixes catalanes es poden comparar amb altres caixes valencianes, castellanes, andaluses o gallegues.

Els darrers escàndols de les indemnitzacions a alts càrrecs de diverses caixes d’estalvi, posen de manifest amb cruesa un problema del regulador, que no ha fet la seva feina bé ni quan tocava. Només quan el mal ja està fet és quan el governador del Banc d’Espanya ha dir que vol limitar-les per llei. I a aquest segur que no l’harmonitzaran pels seus pecats. L’aplicació de la mateixa medicina a malalts amb diferents malalties i situacions és un disbarat. Però d’aquí a que harmonitzin les autonomies amb la mateixa medicina recentralitzadora només hi va un pas. I el panorama polític que quedarà després del 20-N hi serà molt favorable…

Mentrestant, es poden intentar solucions per amorosir la situació creada, com la proposta que el FROB sigui gestionat amb la titularitat del Govern català per tal que les caixes intervingudes es mantinguin de titularitat catalana i, en cas que no poguessin tornar els crèdits, la Generalitat tingués la possibilitat de crear l’embrió d’un sistema financer públic. Però amb la passió centralista amb què aquest procés harmonitzador s’ha desenvolupat fins ara, i amb els fons de taurons especuladors trucant ja a la porta, molt em temo que el paper reservat al Govern de Catalunya continuarà sent desagraït, marginal i menystingut.

Article publicat al diari digital www.tribuna.cat el dilluns 17 d’octubre de 2011 

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!